Cartes

a Santa Pau

jaume teixidor cuyàs girona

He llegit que en els propers dies la localitat de Santa Pau ha organitzat uns actes en memòria de les víctimes del franquisme.

Sense entrar en el fons de la qüestió, vull afegir que el meu oncle, el rector de Santa Pau, mossèn Noguer, vell i mig cec, va ser afusellat en un revolt de la carretera d'Esponellà pel comitè local de Santa Pau. Va morir ­beneint els seus botxins, molts dels quals va batejar i fins i tot casar.

L'eficiència dels bombers i la solidaritat ciutadana

Màrius Viella La Bisbal d'Emporda

El dia 22-X-2019 a les 6 de la tarda, després d'haver plogut molt i en un bassal d'aigua a la carretera de Vulpellac a Canapost, de sobte m'he trobat dintre de la cuneta amb el meu 4x4; he tingut sort, i molta més encara, quan al moment s'han aturat uns quants vehicles, que han intentat treure'm de la cuneta, sense resultat, però han donat l'alarma i en pocs moments ha arribat un camió de bombers, que m'han estirat el 4x4 i han posat fi a la difícil circumstància en què em trobava. Vull, mitjançant aquesta nota, donar les gràcies a tots els que de manera desinteressada i humanitària s'han mullat els peus i han col·laborat a ajudar-me en aquest petit accident en què sortosament no ha pres mal ningú, ni jo ni el 4x4. Sento no haver pogut donar les gràcies a cadascun d'ells en aquell mateix moment i espero de tot cor que aquest missatge els arribi.

Moltes, moltes gràcies a tots.

Construcció del Parc Natur-Urbà

a Palamós

Zeta Figa Sastregener Portaveu. Plataforma Salvem la Pineda d'en Gori

Tot sembla indicar que l'Ajuntament de Palamós executarà el projecte de «Parc Natur-Urbà» enlloc d'arranjar i condicionar l'actual camí de ronda. Aquest projecte està pressuposat en un milió tres-cents mil euros i implica la construcció d'una «via» que serà de tres tipus de formigó però que anomenen formigó sauló, entre d'altres.

També es volen construir miradors, ponts, passarel·les, jardins, etc. amb diferents materials com ara el formigó i l'acer, elements que transformen profundament trams del recorregut i imposen un disseny clarament urbà, amb línees anguloses, geomètriques, que trenquen l'harmonia i equilibri de l'entorn natural.

El projecte, pretesament ambientalista, primer intervé en la natura de manera urbanística, artificialitzant-la, i després vol renaturalitzar-la. Sembla que es tracti de construir una mena de parc temàtic, en el qual la naturalesa queda separada de les persones com si fos una gran pantalla que es pogués veure des d'un lloc còmode, artificial i que divideix clarament en dos parts les pinedes i el bosc, de la costa i del Bé Cultural d'Interès Nacional que és cala s'Alguer.

Per caminar a prop del mar i gaudir d'aquest paratge únic de la Costa Brava, no es necessita tanta desmesura.

Catalunya,

última colònia

Josep Baella Isanta Girona

La primera colònia que es va independitzar d'Espanya va ser Nagasaki (1587), i la darrera, el Sàhara Occidental (1976), un total de 47 colònies independitzades.

La Constitució Espanyola, a l'article 2n, diu que «Espanya està constituïda per nacionalitats i regions». I a l'article 3r diu que «la llengua catalana serà oficial a Catalunya i que ha de ser objecte d'especial respecte i protecció».

Catalunya és una nacionalitat i com a tal ha de ser tractada. No és una regió de Castella. Una nacionalitat, en ple segle XXI, no pot ser sotmesa per una altra nacionalitat. Els litigis han de ser dirimits per tribunals externs. No es pot ser part i jutge al mateix temps, com ara passa. La confederació catalanoaragonesa va ser un exemple de lleialtat i respecte cap a la resta de nacionalitats de la pell de brau, arribant a la màxima esplendor amb Carles I. A partir de Felip II , anomenat a Catalunya «lo castellà», comença l'Espanya negra i decadent.

La democràcia ha d'estar al cim de la piràmide social, no la Constitució, que ha d'estar al servei de la ciutadania. Les constitucions que parlen d'indissolubilitat són més pròpies de teocràcies.

Ramon Trias Fargas, al seu llibre Narració d'una asfíxia premeditada. Les Finances de la Generalitat de Catalunya (1985), comenta que de bell antuvi Catalunya ha estat suportant una asfíxia econòmica premeditada. Avui dia la situació s'ha agreujat, i una gran part dels ciutadans no hi veuen altre remei que la independència.