Onyar i Francolí

Joan Gaya Girona

L'episodi de gota freda de fa pocs dies va oferir imatges dantesques al Francolí: morts, desapareguts i greus destrosses materials. El 9 d'octubre de 2004 la CCMA recordava la gran riuada del Francolí de 20 anys enrere que van ser, deia, les pitjors inundacions del segle XX al Camp de Tarragona amb destrosses milionàries i pèrdues de vides humanes. La pluja de gairebé un any va caure en només 24 hores, magnituds que, segons la notícia, passaven un cop cada 500 anys. Havien plogut entre 180 i 400 litres/m2 segons els indrets de la conca. Hi va haver morts i destrosses milionàries. El cabal del riu a Montblanc en aquell moment va assolir els 443 m3/s, de l'orde del cabal mitjà de l'Ebre a Tortosa.

La pluja de 500 anys es va reduplicar fa pocs dies. El dia 23 Francesc Mauri informava que el cabal del Francolí havia arribat a 1.200 m3/seg.

L'Onyar i el Francolí són rius germans. No cal dir que, a més d'una orografia similar, estan sotmesos al mateix clima: els riscos d'avinguda són similars i no tenen protecció interna. També hi ha diferències: el Francolí desemboca al mar amb una boca oberta que fa passar de pressa l'aigua que li arriba. L'Onyar desemboca al Ter després de passar, estretament, per Girona i de superar la barrera de l'illa del Ter.

Però cal fer parlar els números. Amb una petita conca i un recorregut de desenes de quilòmetres, fins a la seva desembocadura salven un desnivell d'uns centenars de metres que, atès el curt recorregut, presenta un fort pendent: 5 metres/km l'Onyar i 7 el Francolí, similar a un riu de muntanya (entre Sant Joan de les Abadesses i Ripoll el Ter té un pendent similar).

L'Onyar arriba a Girona amb una llera que, amb les obres fetes després de l'aiguat de 1970, li donaven una capacitat de desguàs de 600 m3/seg. La màxima avinguda de l'Onyar s'estima en 1.300 m3/seg, similar a l'observada al Francolí aquests dies. I per això, des de fa 50 anys esperem de la responsabilitat de l'autoritat hidràulica que s'executin les obres pendents per assegurar que Girona no patirà mai més aquella desgràcia.

Avui el risc és més elevat. Fa anys que la llera s'omple de terres i l'illa del Ter és un gran tap que dificulta el desguàs. N'és bona prova que el novembre de l'any passat vam patir quan només passaven 276 m3/seg., menys de la quarta part del que duia el Francolí i la meitat del podia dur l'Onyar fa 45 anys.

Hem d'esperar que hi hagi desgràcies? Se'm fa difícil d'entendre, francament.

«Franco ha muerto?»

Francesc Buixeda Cabré Santa Pau

El dijous 24 d'octubre, segons comunicació del Govern, es fa l'exhumació i inhumació de nou del cadàver del dictador Francisco Franco, que s'instaurà com a cap de l'Estat, el 1936, amb un cop d'estat contra la segona república, fins que va morir el 20 de novembre de 1975, és a dir, quasi 40 anys.

Fou inhumat amb tots els honors militars i de cap d'estat, dins la basílica del Valle de los Caídos, on ha estat fins ara. Cap dels governs posteriors va emprendre la decisió de la seva exhumació. Finalment, per acord de l'actual i després d'innombrables entrebancs interposats per la família Franco, sembla que hauran arribat a complir-ho. Ha estat enterrat tot aquest temps al mateix lloc on hi ha moltes de les seves víctimes i que amb el seu esforç van ajudar a construir-la, una verdadera fal·làcia que s'ha mantingut durant quasi 44 anys.

Ha estat necessari que un govern amb una situació delicada, i ara en funcions, hagi decidit tirar-ho endavant, presumiblement també amb ocasió del procés electoral del proper 10 de novembre, que ha precipitat l'actuació.

De tota manera ens hem de sentir alliberats, després de tant de temps, de l'opressió i rigidesa d'una dictadura, que es va perllongar per quasi quatre dècades. Ara podrem repetir les paraules que el 1975 digué el president del Govern, Arias Navarro: «Franco ha muerto!», per segon cop, serà possible i definitiu?

Emprenyar el ciutadà

Maria SALIP CALVO Girona

El fatídic dia 14, venia de Calella i vaig trobar Girona bloquejada totalment i no vaig poder arribar a aparcar a casa, carregada com anava. Això no és res comparat amb tot el que ha passat aquí i sobretot a Barcelona i altres indrets, carreteres tallades, vols cancel·lats, contenidors, cotxes i bicicletes cremades, persones ferides. Crec que res pot justificar tanta barbàrie, és així com volen fer «país» aquesta gent? Crec a més a més que a les persones empresonades, depenent de la justícia catalana, se'ls aplicarà el grau 3 i tots a casa per Nadal.

Collites sense recollir

Pilar Sanz Valencia GIRONA

En aquestes últimes setmanes, estic observant per la província camps plens de gira-sols i conreus de blat de moro secs. Són els mateixos camps que fa uns mesos lluïen ufanosos i verds amb les mateixes plantes. Any rere any, es dona la mateixa situació. A la primavera, se sembren; després, creixen verds i al setembre s'assequen i no es recullen les collites. I, així, fins a l'any següent, en què es repeteix la mateixa operació. Sembla com si aquesta última obeís a una calculada planificació, els motius se m'escapen. No sé, però, en qualsevol cas i mancant per a mi d'una explicació raonable, em sembla un panorama lamentable i poc ecològic.