Un conec un de 14 anys que volia anar a veure en Lildami, el traper del Vallès Occidental, a les barraques de les Fires de Girona, el 2 de novembre, l'endemà del dia dels morts. Però: no barraques, no Lildami, « ye, ye, ye» ( El sermó, 2019). Dimecres passat, al vespre, quan li era comunicada amb gran pesar la decisió de l'alcaldessa Madrenas (no barraques, bros), el follower de 14 anys de Lildami que conec felt like Serrallonga, el prota de la cançó homònima de l'ídol de les rimes en «catanyol» -« Soy... un maleducao ben educao, que des de ben petit el meu camí estava marcao», canta ell-, que diu: «si t'ensenyo el pit veuràs or i no coure, però si t'ensenyo el meu trabuc el veuràs dur com un roure». Glups, ye, ye, ye... i ye.
«Una bala al cel, una bala al cel, una bala al cel», el fan de Lildami, en saber que no venia, va posar cara de voler disparar «una bala al cel» -o dues o tres-, com el bandoler de la cançó, i va matar el missatger amb la mirada, com dient «fill de puta tu també moriràs, i ara corre...» ( Tu també moriràs, 2019), ye, ye, ye.
« No voy a engañarte, nunca me ha gustado, ni me gustará» ( Nach, 2019), vaig pensar, i vaig dir, again: no barraques, no Lildami.
- Convida'l a sopar a casa i que faci el concert aquí, al carrer - ye, ye, ye.
Pobre teenager que ja es veia a la Copa amb les vambes enfangandes, bebent Coca-cola amb cafeïna -ja tindrà temps per engolir cerveses aigualides esbravades-, fent una mica l'animal i tornant a casa de matinada amb el bus nocturn. « Pawn gang nai. Imparabla boy. We up. Lildami nai. Catalano shit» ( Catalano amb Goodjan, 2019). Traduïm: « Cagumdena. Vaig a tope. Amunt els cors. De Lidami, res. Quina merda catalana», ye, ye, ye.
No barraques, no Coca-cola amb cafeïna, no fang a les sabates, no bus nocturn. «Quan passi la guerra i només ens quedin galons, veurem si ha valgut la pena buidar els carregadors» ( Pau Gasol, 2019). Ye, ye, ye.
