26 de octubre de 2019
26.10.2019
Diari de Girona

Cartes

26.10.2019 | 00:59
Cartes

L'església, Franco i tantes dones assassinades
Àngel Lapiedra i Fortuny Girona
Em pregunto si no sortirà algun dia cap membre de cap diòcesi a alçar ni que sigui un petit crit de vergonya pel que varen perpetrar alguns des seus sacerdots (el fill del colpista Tejero inclòs) el passat dijous oficiant una missa i enaltint el dictador Franco durant la seva segona inhumació, ara al cementiri madrileny d'El Pardo. És, l'Església, i de veritat, un bloc tan monolític que no té capacitat d'opinió ni d'autocrítica davant d'aquests fets tan lamentables? Em pregunto què es preguntaria, Jesús de Natzaret, si veiés aquest grupet, m'agradaria que reduït, dels seus deixebles, adulant un sanguinari d'aitals característiques.
I pels fets, aquests dramàtics, que pateixen desgraciadament algunes famílies front l'assassinat en mans de les seves parelles de tantes i tantes dones? No té res a dir contra això el sector de la sotana? Santa Verònica, la valenta: com us podria mirar als ulls sense mostrar ni un bri d'incomprensió i de ràbia?


Unes noves Fires tristes
Lluís Torner i Callicó girona
Un any més som a les portes de les nostres Fires de Sant Narcís, ja ens sembla sentir l'olor de les castanyes torrades i la dels xurros, unes i altres, juntament amb els panellets, ocupen un lloc important en la nostra tradició, en aquest cas gastronòmica. Però, enguany, a mode de símil, pel que fa a castanyes, tot i que d'una altra classe, aquests dies n'hem tingut unes de molt mal pair, en primer lloc la duresa de la sentència, i en segon lloc la dels greus aldarulls, que, a part dels danys materials, han ocasionat nombrosos ferits. I pel que fa als xurros, n'és un de gros el fet que no es pugui arribar a mantenir un diàleg que deixi entreveure possibles solucions al tema dels empresonats i a una possible entesa entre les diferents parts. Ambdues coses ens fan estar angoixats i tristos, i aquests sentiments són ben contraris a les celebracions de caràcter festiu.
I només faltava afegir-hi, els estralls que, en indrets ben propers, han ocasionats les torrencials pluges i els esclafits. Ho sentim molt per la gent que ho ha patit, sobretot els que ho han perdut tot, alguns fins i tot la vida, que és la possessió més preuada. Ens solidaritzem amb tots ells i esperem que rebin els pertinents ajuts que els permetin tirar endavant. Pensem que seria bona l'obertura d'un dipòsit on poder fer aportacions. Malgrat tot, que les Fires ens permetin aparcar, temporalment, el neguit. És el nostre parer.


Valents per la pau
Xavier Serra Besalú Girona
Enmig dels recents aldarulls a les nostres ciutats han aparegut, quan ha estat possible, ciutadans que s'interposen entre els manifestants més esverats i les ratlles de les unitats policials. Per a ells la meva admiració i reconeixement: a veure si aprenen els estats que amb porres i pilotes de goma no es gestiona la pressió de la gent. Reparteixen llenya i no distingeixen.
Encara que en Marlaska no s'ho cregui, hi ha testimonis fiables, que no són fake, de grups de policies comportant-se com una trista «manada»: grupets que colpegen amb ràbia i acarnissament a qui no suposa cap perill. Es desfoguen, de fet, n'he estat testimoni ara i l'1-O en vaig ser víctima personal.
Marlaska insisteix que l'Estat té el monopoli de la violència, d'acord, però ni l'ha de fer servir sempre ni pot ser embogida o venjativa. Si algun operatiu està cansat de tant colpejar, que demani una baixa, però que no es condueixi bestialment. I menys si els atien els seus caps.
No és fàcil ser policia, quan algú em diu que se'n vol fer per imposar-se a d'altres, ja em ve por.
Si manquen jutges justos i policies assenyats, es cau en mans dels incendiaris de PP, Cs, Vox o d'altres. Qualsevol ciutadà que s'interposi per evitar xocs és més idoni que tots ells.

A les pàgines 14 i 15 d'ahir s'hi repetia per error una fotografia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook