El que ha passat aquests dies a Catalunya ja estava escrit. Repassem alguns punts del programa electoral de la CUP a les eleccions catalanes de 2017: «Sense una desobediència civil i institucional, massiva als designis i negacions de drets no és possible la independència (?) Cal que els responsables de la seguretat pública estiguin compromesos amb el dret de protesta (?) Treballar per a la dissolució de les unitats especialitzades en ordre públic com la Brigada Mòbil (?) Treballar per desarticular les Unitats d'Investigació. Proposem la desaparició de les Unitats d'Informació dels Mossos (?) El discurs de la «llei a la llei» i la «revolució dels somriures» no han servit per allò que anàvem a fer (?) Entomem l'autocrítica de no haver sabut potenciar durant tot aquest darrer període un altre marc de mobilitzacions molt més intens (?) L'estratègia de resistència passa per oposar-nos a les formes d'intervenció que pugui mantenir l'estat espanyol sobre Catalunya. Això implica una major organització popular (?) Apostem per impulsar una organització horitzontal de la societat, que impliqui sistemes de decisió articulats des de baix». En el programa de les eleccions plebiscitàries de 2015, la CUP també proposava «una reducció radical del pressupost destinat a ordre públic» i «la creació d'un òrgan de control ciutadà dels comandaments policials».

És just la línia política de l'actual govern de la Generalitat traslladada al carrer les dues últimes setmanes: ANC, Òmnium, CDRs, tsunamis democràtics, criminalització dels Mossos, intimidacions a les universitats. La CUP no governa la Generalitat, però mana. El seu programa, la seva doctrina revolucionària, és el que s'ha acabat imposant a Catalunya. Manen, això sí, des de les seves confortables talaies. No tenen polítics a la presó i, quan la Junta Electoral ordena retirar l'estelada que onejava a l'ajuntament de Berga, a la seva alcaldessa, Montse Venturós, li falta temps per acatar l'ordre. La desobediència que la facin els altres. I la fan manu militari.

La CUP mana a Catalunya des que Artur Mas els va lliurar el poder permetent que l'enviessin a la «paperera de la història». Puigdemont i el seu vicari, Torra, no han hagut de fer cap esforç per entendre's i aplicar a Catalunya el programa de la CUP. Ideològicament s'han alineat sempre amb els postulats més ultranacionalistes. Torra no ha amagat mai les seves simpaties pels feixistes germans Badia, d'Estat Català.

Hem assistit a un fet insòlit en les democràcies occidentals: un president de Govern (Quim Torra, el titella útil) ha defensat els violents i ha desautoritzat la seva policia. Just el que es recull en el programa electoral de la CUP. No ha mogut ni un dit per defensar una policia que ha hagut d'afrontar una violència mai vista a Catalunya, segons ha explicat en una carta el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent. Només la providència va evitar que dues furgonetes de la Brigada Mòbil, plenes de policies, fossin cremades pels violents que en els darrers dies han pres les principals ciutats catalanes. Torra ha arribat a les més altes cotes d'irresponsabilitat.

I qui diu Quim Torra, diu Marta Madrenas (o el rector de la UdG, Quim Salvi, que ha cedit el govern de la Universitat als radicals), que es va sumar a la perversa teoria dels infiltrats el mateix dia que la cupaire Mireia Boya admetia que «sabeu perfectament que aquests joves als carrers no són grups violents, són els vostres fills, filles, nets, nebots, que han perdut la por i es defensen de la violència policial». Després de viure Girona els majors disturbis en dècades amb un elevat cost econòmic i social per a la ciutat, la seva única decisió ha estat anunciar que l'Ajuntament exercirà d'acusació en els casos de «mala pràctica policial». Els danys ja els pagarem entre tots els gironins, imagino que per això ha aprovat un increment de taxes i impostos. Les Fires escapçades ja les paga tothom. Només faltava «negociar» amb uns radicals que ocupen l'ajuntament de tots els gironins. La vella Convergència convertida en un partit antisistema! Madrenas, com Puigdemont el dia que havia de convocar eleccions, anteposa el pànic a ser qualificada de botiflera a la seva responsabilitat.

Desautoritzar les forces policials, garants dels drets de tothom, davant els violents és l'últim pas abans de caure en el precipici. Falta poc.