El canibalisme no va desaparèixer, s'ha transformat. El tràfic d'éssers humans constitueix una de les seves variants, però només ens n'adonem en situacions d'excepció: quan apareix un contenidor amb 39 cadàvers a dins, per exemple. Déu n'hi do: gairebé quaranta persones que anaven destinades a alimentar el cos del capitalisme exagerat, en les goles del qual van caient a poc a poc els mateixos capitalistes. El món actual és el més semblant a una festa caníbal de dimensions bíbliques. Ara mateix es pot ser treballador i pobre perquè també hi ha una plusvàlua caníbal. Consisteix a menjar-se el treballador per parts, però mantenint-lo viu perquè no deixi de produir. Si no n'hi ha prou amb ell, importem mà d'obra estrangera en contenidors refrigerats. A vegades se'ns moren, perquè res és perfecte, però el sistema, en línies generals, funciona. Pensin, si no, en les esclaves del sexe, arrossegades amb enganys a bordells en els quals ni tan sols es parla la seva llengua, i on són devorades minuciosament cada dia per individus que, ho sàpiguen o no, representen el sistema pel qual al seu torn són devorats sense contemplacions.
No és fàcil distingir ja qui menja de qui és menjat perquè tots mengem i som menjats alhora. Un veritable embolic en el qual no pensem a menys que la policia obri casualment el remolc d'un camió i descobreixi desenes de cadàvers amuntegats a terra. De sobte, el món s'atura uns instants. Imagina un les expressions de tots aquests morts, cadascun amb les seves dues mans i els seus braços i amb el parell de cames amb el qual es mantenien ferms en la foscor atroç del remolc abans que cessés el flux d'oxigen. Creien, pobres, que viatjaven a un món millor, quan venien al Paleolític contemporani com a mers objectes de consum, com les postres d'un banquet antropòfag. Les postres s'han fet malbé per una fallada del sistema de ventilació.
Això no vol dir que cessi el flux de carn fresca procedent d'aquí o d'allà. Tan sols s'interromp breument per aparentar un dolor que no sentim, per fingir un escàndol que repari una mica la imatge que de nosaltres mateixos ens torna el succés. Però la festa caníbal continua.
