En el seu discurs davant el Parlament Europeu el 16 de juliol, la nova presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va marcar algunes de les propostes socials que ara tocarà desenvolupar una vegada que la nova Comissió es posi en marxa, afirmant que «totes les persones que treballen a temps complet han d'obtenir un salari mínim que permeti gaudir d'una vida digna. Per tant, desenvoluparem un marc comú respecte això, respectant, per descomptat, els diferents mercats laborals», i «una millor protecció per als que perden la feina quan la nostra economia pateix un impacte greu. Un Sistema Europeu de Reassegurança d'Atur donarà suport a les nostres economies i als nostres ciutadans en temps de pertorbacions externes. Per descomptat, hi ha assegurances d'atur nacionals, però Europa necessita un règim de reassegurança per a aquestes commocions externes».

En el mentrestant, el sindicalisme europeu ja ha fet arribar les seves inquietuds a la nova Comissió, i ha demanat que es tinguin degudament en consideració en la nova política sociolaboral europea qüestions i problemes que preocupen a la població treballadora i que ja s'han posat de manifest amb anterioritat en diverses resolucions adoptades pel Comitè Executiu de la Confederació Europea de Sindicats i en el Manifest per al període 2019-2023 aprovat en el 14è congrés celebrat a Viena el passat mes de maig, que recull fins a tretze iniciatives per posar en marxa, en el marc d'un «Pla d'Acció per a la consecució d'un nou contracte social per a Europa», a la vegada que ha manifestat la seva preocupació per les omissions existents en el programa de treball de la nova Comissió en matèria de seguretat i salut en el treball, política d'integració de les persones migrants, i sobre la democràcia en el treball.

El sindicalisme europeu ha formulat, entre altres preguntes, si la nova Comissió pot garantir que el pilar europeu dels drets socials es convertirà en una legislació concreta que millori els drets dels treballadors, fins i tot en matèria de salut i seguretat, i la inclusió d'una directiva per augmentar els salaris mitjançant l'ampliació de la cobertura de la negociació col·lectiva. També ha preguntat si la Comissió legislarà per garantir que els drets dels treballadors siguin adequats per a l'era digital a través d'un nou dret a la desconnexió, una major protecció de les dades i una major democràcia en el lloc de treball. No menys importants són les preguntes de com es posaran en marxa canals legals per a la migració econòmica i la integració efectiva dels immigrants en la societat i en el mercat laboral, i garantirà que tots els acords comercials de la UE tinguin un capítol de sostenibilitat social i mediambiental sòlid i aplicable, amb prèvia consulta als interlocutors socials en les negociacions dels acords.

Una de les principals prioritats en matèria de treball de la nova Comissió és la d'ajudar a establir i donar suport al treball de la nova Autoritat Laboral Europea. Aquesta ja s'ha posat oficialment en marxa des del 16 d'octubre, i el sindicalisme europeu li ha plantejat i als primers problemes que ha d'abordar en matèria de desplaçament de treballadors i compliment de la normativa laboral. Es tracta de nou casos en què s'han donat greus infraccions de la normativa comunitària, com ara «treballadors desplaçats que reben una remuneració significativament inferior a la dels treballadors locals; es reté el pagament dels dies festius i el pagament per malaltia; empreses que eviten el pagament de cotitzacions a la seguretat social; desplaçament fraudulent d'empreses sense activitat econòmica al seu país d'origen».

Mentre es debat al PE la composició del nou equip de la Comissió, el 10 d'octubre es va aprovar una important Resolució sobre polítiques en matèria social i d'ocupació a la zona euro.

En l'apartat de propostes i solucions plantejades pel PE es demana a la Comissió «que presenti un mecanisme de reassegurança de la prestació per desocupació, per tal de protegir els ciutadans i reduir la pressió sobre les finances públiques durant les pertorbacions externes». Se subratlla la necessitat de polítiques i reformes del mercat laboral ben dissenyades «que creïn ocupació de qualitat en adoptar mesures que garanteixin salaris mínims adequats i una remuneració justa, que protegeixin i promoguin la salut i el benestar dels empleats, donin prioritat a la reintegració dels aturats, promoguin la igualtat d'oportunitats, de tracte i de drets dels treballadors, també en el sector públic, que facilitin un accés equitatiu al mercat de treball, protecció social per a tots i mobilitat laboral, que tinguin en compte les regions rurals i aïllades i abordin les desigualtats i els desequilibris de gènere». Es demana als Estats membres que «apliquin plenament i ràpidament la Directiva recentment adoptada relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i altres i que fomentin que més homes demanin una llicència familiar»; s'emfasitza que «l'existència de falsos autònoms és un problema persistent que cal abordar; demana als Estats membres que apliquin mesures per abordar aquestes qüestions, en particular seguint la recomanació del Consell sobre l'accés a la protecció social per a empleats i autònoms acordada el 6 de desembre de 2018».

Especialment important em sembla que el Parlament Europeu demani tant a la Comissió com als Estats membres que «reforcin els drets socials proposant legislació, inclosos instruments financers quan sigui procedent i, després d'una revisió, que apliquin el pilar europeu de drets socials dins dels límits de seves competències respectives, tal com es preveu en els Tractats».

Concloc. La política social hauria de jugar un paper de primera importància en el nou escenari polític europeu. La població treballadora, la gran majoria de ciutadans i ciutadanes de la UE s'ho mereix... i la cohesió social també, sense oblidar els riscos de tota mena que implica una fractura social tant en el si de la UE com de cada Estat membre. Estarà la nova Comissió Europea i el nou PE a l'alçada de les circumstàncies?