Les enquestes d'aquests darrers dies indiquen que el resultat de les eleccions generals no està decidit. El PSOE estava convençut de poder assolir entre 140 i 150 diputats, la qual cosa li permetria afrontar la legislatura amb una certa tranquil·litat. Si els estrategues de Ferraz no haguessin pensat això, és evident que no se celebrarien eleccions aquesta tardor.

Dos esdeveniments d'aquests darrers dies poden influir en el resultat electoral. D'una banda, els aldarulls que es viuen a Catalunya arran del procés, i de l'altra, l'exhumació del dictador Francisco Franco.

Pedro Sánchez està convençut que el trasllat de les despulles de Franco li donarà rèdits electorals. Però hom té la impressió que els grans beneficiats d'aquesta operació seran els de Vox. La retransmissió televisiva per uns moments ens va traslladar als difícils anys de la postguerra. No hi havia necessitat de veure el fèretre del dictador a les espatlles dels seus familiars. Uns personatges rancis i casposos que viuen a cos de rei, sense que mai ningú no els hagi demanat responsabilitats. I a Mingorrubio una colla de franquistes -amb Tejero com a vella glòria- gaudiren de molts minuts de televisió en directe quan no representen ningú. Sincerament, no calia aquest desplegament mediàtic que aprofità Pedro Sánchez per fer una roda de premsa en directe a l'hora dels informatius. Aquest desplegament el criticaren el PP i Ciutadans, que quan es parla de temes relacionats amb la dictadura sempre estan incòmodes. Dels primers, s'entén; dels segons, es difícil d'explicar.

El tema de Catalunya ha esclatat en plena campanya electoral. El president del Govern espanyol en funcions no ho té fàcil. Ha de lidiar amb un conflicte sense cap mena de suport, llevat del dels seus. Els aldarulls registrats sobretot a Barcelona radicalitzen les posicions. I això ho reflecteixen les enquestes que situen el PP a prop del centenar d'escons i Vox a prop de la quarantena, mentre que el PSOE no remunta posicions.

Pedro Sánchez se situa en la moderació i no està disposat a aplicar ni l'article 155 de la Constitució ni la Llei de Seguretat Nacional. Aquests conflictes violents poden perjudicar un PSC perdut aquesta ­darrera setmana i sense saber articular un discurs engrescador davant les provocacions constants de Quim Torra, disposat a tornar-ho a fer. I això ho entén tothom, llevat de l'exconseller Santi Vila, que no es cansa d'aparèixer en els mitjans de comunicació de Madrid.

Els darrers dies de campanya poden ser decisius. Amb un PSOE a la baixa i un PP a l'alça tindrà molt d'interès saber el resultat de la resta de formacions polítiques. Els pronòstics vaticinen una tornada cap al bipartidisme. Ni Unides Podem ni Ciutadans estan en condicions de tractar de tu a tu ni el PSOE ni el PP.

Pablo Iglesias i Albert Rivera pagaran molt cars els seus errors. Ho tenien tot de cara, però els seus partits estan perdent militants significatius i espais polítics on fins ara es movien francament bé. Ambdós han protagonitzat purgues de companys de viatge que o bé han abandonat el servei públic o bé han fundat noves coalicions com Més País, que pot assolir cinc o sis escons a les corts espanyoles.

Difícilment a Espanya veurem un acord entre PSOE i PP semblant a les dues gran forces polítiques alemanyes, però només un pacte entre ells possibilitaria una majoria estable el 10 de novembre. Mentrestant, a Catalunya el triomf d'ERC sembla no oferir dubtes. Però resten incògnites, com saber si Ciutadans s'enfonsa del tot, el PP es recupera com a la resta d'Espanya i la CUP té representació. Això sense oblidar els comuns que poden perdre vots amb l'aparició d'Iñigo Errejón a les llistes de la circumscripció de Barcelona.