29 de octubre de 2019
29.10.2019
Diari de Girona

IMPOSTOS I PENSIONS

29.10.2019 | 06:00
IMPOSTOS I PENSIONS

S ha publicat recentment un nou informe de l'«Observatorio sobre el reparto de los impuestos y las prestaciones monetarias entre los hogares españoles», elaborat per FEDEA (Fundación de Estudios de Economia Aplicada).
Cal assenyalar que és una institució patrocinada per entitats financeres i grans empreses (BBVA, Santander, Banco de España, Bolsa de Madrid, Caixabank, Banco Sabadell, Bankia, Telefónica, Enagás, Mapfre, Iberdrola i Abertis, entre d'altres).
L'estudi analitza que, l'any 2017, s'ha produït una reducció de la desigualtat de la renda de mercat (o renda primària), de la renda bruta (afegint les prestacions públiques) i de la renda disponible (restant impostos).
Anem a pams. La renda de mercat mitjana d'una llar o família era de 25.417 €, i sumant les prestacions públiques de 8,713 € s'obté una renda bruta mitjana de 34.130 €. Si es resten 9.159 € d'impostos, el resultat serà una renda disponible de 24.971€.
És a dir, el conjunt de prestacions públiques representaven un 25,83% de la renda bruta. D'aquest percentatge, les pensions de jubilació, viduïtat i orfandat eren un 76,9%, les prestacions d'atur un 9,6%, les d'invalidesa un 8,4% i la resta un 5%, malaltia, estudis, assistència social i ajudes a l'habitatge.
Pel que fa als impostos pagats, 5.735 € eren directes (IRPF, Patrimoni i cotitzacions socials a càrrec de l'empresa) i 3.424 € indirectes (IVA, impostos especials...).
Per mesurar la desigualtat en la distribució de la renda de mercat de les llars (ingressos obtinguts per l'ús de la força de treball i com a propietaris del capital), els experts utilitzen l'índex de Gini que pren valors entre 0, per a la màxima igualtat, i 1 per a la màxima desigualtat.
L'any 2017 era de 0,5752 punts. Les prestacions públiques van reduir-lo en 0,1653 punts. Els impostos directes també van reduir-lo en un miseriós 0,0306 punts i, en canvi, els impostos indirectes van augmentar-lo en 0,0164 punts.
Per tant, la desigualtat neta final de la renda disponible va ser de 0,3958 punts de l'índex de Gini, una exigua reducció de 0,1795 punts.
Dit d'una altra manera, aquesta reducció representava el 31,21% de la renda primària, un 28,74% del qual correspon a l'efecte redistributiu de la intervenció dels poders públics i el 2,46% restant, a la fiscalitat.
Per tant, els impostos tenen escassa capacitat per reduir la desigualtat econòmica en comparació amb les aportacions de les administracions.
De fet, són les pensions de jubilació que contribueixen, aproximadament en un 60%, a la reducció de la desigualtat. Déu-n'hi-doret.
Així doncs, cal blindar el sistema de pensions i accentuar la progressivitat impositiva perquè són factors fonamentals en la redistribució de la renda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook