Ahir vaig veure dues dotzenes de jubilats, al jutjat, autoinculpant-se de no recordo què, no recordo què però sé que no era cap delicte, o sigui que no sé si s'acusaven d'haver votat, de no haver-se pres la pastilla de l'hora d'esmorzar o d'haver-se saltat la dieta anticolesterol, jo què sé. Una cosa sense cap sentit, però s'ha d'entendre que gent que es troba a la tardor de la vida sense haver fet mai res políticament significant tingui ganes d'acusar-se del que sigui, que aspiri fins i tot a que els tanquin uns dies a la presó, i així abandonar amb una mica d'honor aquesta vall de llàgrimes. Probablement veure fa pocs dies en Franco sortint del seu panteó els va recordar que mai no han aconseguit res, i això dol. Benvingudes siguin les autoinculpacions, si són en bé de l'autoestima, però estaria bé una mica de dignitat: si de debò volen ser engarjolats, que s'acusin, no diré de violacions, que a certes edats el jutge ho sobreseuria, però almenys d'haver defraudat Hisenda.

Si tants catalans asseguraven fa un parell d'anys que les urnes són més importants que la llei, si el fet de manifestar-se un milió de persones donava a llum una entelèquia anomenada «mandat del poble», i si encara no fa tres dies estaven convençuts que anar 300.000 persones a passar el dia a Barcelona convertiria uns culpables en innocents, és normal que ara creguin que reunint-se a les portes d'un jutjat s'obriran miraculosament les portes de les cel·les i tots els reclusos sortiran.

O potser tenen raó, i la cosa funciona així. Potser n'hi ha prou que algú concentri gent al davant d'un jutjat -o a dins, autoinculpant-se- perquè aquest algú sigui considerat automàticament innocent. Té lògica. Si, segons ells, una multitud al carrer està per sobre de la llei, amb uns quants protestant n'hi ha d'haver prou per capgirar la justícia, que és un simple instrument d'aquella. I qui sap si no només el dret, sinó altres especialitats, com la medicina, van amb el mateix sistema. Igual que estem descobrint el valor jurídic de la protesta, resultarà que n'hi ha prou de reunir una mica de gent a les portes de l'hospital, cridant que el pacient està completament sa i autoinculpant-se d'estar constipats, per aconseguir la curació d'un moribund. I si no es recupera, rebentem els carrers.