Fruit de la cultura audiovisual

Jesús Domingo Martínez girona

De nou la societat espanyola es prepara per elegir els seus representants parlamentaris, amb una barreja d'esperança i escepticisme, davant la incapacitat de trobar solucions pràctiques als problemes en els últims temps. Si la política s'entenia com a art del possible, la tossuderia dels impossibles no sembla portar els ciutadans a renunciar a solucions extraordinàries o inesperades, gairebé taumatúrgiques. Fa la impressió que ressuscita l'antic arbitrisme espanyol en tants àmbits de l'existència: fins un xaval de primària parla avui del que haurien de fer Zidane o Valverde per resoldre la crisi dels seus equips.

L'Estat espanyol ja no és diferent. La meva impressió és que en el món, almenys a Occident, es busquen desesperadament solucions ràpides i elementals a problemes molt complexos. La cultura audiovisual, accelerada amb les contínues innovacions tècniques, porta al predomini del sentiment sobre la raó, com tantes vegades s'ha escrit. La immediatesa i rapidesa de les sensacions, gairebé com les crescudes després d'una gota freda, nega la pacient capacitat d'esperar. Calen solucions ja!

Llirisme o barricadisme

Ricard Vicens i Matas Girona

Sembla que sota una influència clarament marxista, hi ha periodistes de diversos mitjans de comunicació que justifiquen la violència d'alguns dels joves independentistes d'aquestes dos últimes setmanes, com si el fi (la independència o la llibertat dels presos polítics) justifiqués els mitjans. Si d'aquí a un any estem molt pitjor que ara, tots aquests justificadors de les barricades i cotxes cremats estaran inventat-se excuses barates, perquè Marx no s'equivocava mai o això creuen ells...

La veritable joia

de Girona

MOISÈS LÓPEZ VIZUETE ALCúDIA (BALEARS)

Fa vuit mesos vaig ser diagnosticat amb un càncer d'esòfag, circumstància que va trasbalsar la meva vida i de la meva família. La gerència de l'institut Balear de Salut i el meu metge de capçalera, el Dr. Aranda, em van recomanar ser atès per l'equip de cirurgians de l'hospital Trueta, especialitzats en cirurgia laparoscòpica i format de fa anys pel doctor Roig (avui dirigint l'hospital de Puigcerdà).

Vaig ésser operat el 1r d'octubre, i donat d'alta tretze dies desprès.

Crec que Girona té una joia. I aquesta joia és el personal de l'hospital Trueta. Vull deixar constància de la qualitat professional i humana tant de la direcció de l'hospital com del personal administratiu, doctors, infermers/es i personal de suport. Especialment vull agrair l'atenció rebuda per l'administrativa María Sànchez i pels cirurgians Pujades, Garcia i Farrés. Sens dubte, el millor equip de cirurgia laparoscòpica d'Espanya.

Les autoritats del sistema de salut català han de ser conscients de la qualitat professional i humana de les persones que dia a dia salven vides a l'hospital Trueta, de la seva entrega diària a la causa del benestar comú. Crec que s'haurien de destinar més recursos a millorar les condicions laborals d'aquest personal i les infraestructures de l'hospital, que és un centre de referència estatal i europeu en el tipus de cirurgia que vaig rebre.

Gràcies, doctors/es, cirurgians/nes, infermers/es, personal d'administració i direcció de l'hospital Trueta. No només m'heu salvat la vida. M'heu salvat la qualitat de vida, que és tan o més important. Us restaré eternament en deute.

Visca la Sanitat Pública! Visquin els servidors públics dels nostres hospitals! Defensem tots la millora de les condicions laborals del personal dels nostres hospitals públics!