30 de octubre de 2019
30.10.2019
Diari de Girona

La intel·ligència plana

29.10.2019 | 23:35
La intel·ligència plana

Feia temps que m'ho havia malpensat i no m'atrevia a dir-ho en veu alta. Molt menys m'hauria decidit a escriure-ho, encara que, en alguna ocasió, potser ho havia insinuat. Ara llegesc els escrits del professor Nick Chater de la universitat de Warwick i venen a confirmar-me aquelles sospites: allò que hem convingut a denominar intel·ligència humana no existeix, no és més que una il·lusió. I encara més: aquest professor de Ciències del Comportament ha descobert que la nostra intel·ligència és absolutament plana, que funciona de manera superficial. Ni existeix a l'interior nostre, en un racó de la memòria, un pòsit de conviccions, ni existeix el que hem denominat l'inconscient, ni res que constitueixi la nostra personalitat.

Som estúpids per naturalesa. Arribam a aquest món i en tornam a partir a l'hora de la mort igualment estúpids. L'estupidesa humana no té remei, perquè res podem fer amb la finalitat de pal·liar-la i corregir-la. Vàrem néixer estúpids i ens morirem estúpids. Què hi farem?

Ens havien fet creure que els nostres pensaments podien ésser profunds, que les nostres capacitats intel·lectuals podien explorar realitats complexes, que la vida és un enorme camp de coneixement, que la primera tasca de l'ésser humà és conèixer-se a si mateix: «Coneix-te a tu mateix», sentenciava Sòcrates. No hi ha res per conèixer. Pensàvem que qualsevol de nosaltres, més enllà de les aparences, posseïa un món interior que era possible arribar a analitzar, que portàvem un pòsit de principis innats independents d'aquells altres que havíem adquirit a través de l'experiència. «Pens, doncs existesc», havia dit Descartes. El professor Chater ha dit que tot això és una gran mentida. «La vostra intel·ligència és absolutament plana, tant, que només podeu aspirar a tenir pensaments superficials. Sou, no ho heu d'oblidar, estúpids rematats».

No us ho prengueu malament, ha dit el defensor de la teoria de l'estupidesa humana, de la qual també n'ha dit teoria de la intel·ligència plana. La intel·ligència en punt mort, immòbil, incapaç de donar senyals de vida. És evident que la teoria del professor Chater es carrega d'una tirada un enorme paquet de reflexions filosòfiques mil·lenàries, d'anys i anys d'estudis dedicats a la ment humana, als processos cognitius. Però ell insisteix: «La intel·ligència no té res de profund, no existeix un 'jo' interior, ni el subconscient, ni l'inconscient. La intel·ligència és plana i elabora en temps real cada un dels nostres pensaments, però ho fa amb tanta rapidesa que tenim la impressió que aquells pensaments ja eren allà i formaven part d'un suposat dipòsit preexistent». La rapidesa amb què improvisam les respostes ens fa creure en unes suposades estructures constitutives de la nostra identitat. Però no és més que una il·lusió. Una quimera. La il·lusió de creure'ns intel·ligents.

Però no hem d'oblidar que som estúpids. I l'estupidesa humana –sovint ho he pensat– pot ser infinita. Llavors, indagar en el «jo» més profund, tractar de comprendre aquesta cosa inexistent, és una estupidesa. Aviat, la teoria de la intel·ligència plana de Chater ha tingut els seus seguidors. Se'n pot dir els seus sequaços, sempre disposats a demostrar que la gent és beneita. La nostra percepció del món?, un engany. El poder de la imaginació humana?, una mentida ben construïda. La capacitat de raonament, les nostres adquisicions científiques, els nostres aprenentatges?, una altra fal·làcia.

És evident que la teoria de la intel·ligència plana és una humiliació per a nosaltres, pobres criatures, desterrats fills d'Eva. Una altra humiliació antropològica: Galileo Galilei ens va treure del centre de l'Univers, Darwin vingué a dir-nos que som el resultat d'una llarga evolució, que els ximpanzés són cosins nostres... La teoria de la intel·ligència plana ens ha dit que som una tropa de beneits, la qual cosa sempre havia sospitat. Ens queda la capacitat de tenir pensaments ràpids, respostes improvisades. No sé si hauria d'escriure: il·luminacions. Ens faran falta. «Descobriu-la, la vostra estupidesa -ens recomana el professor Nick Charter–, tanmateix és la vostra veritable intel·ligència».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook