30 de octubre de 2019
30.10.2019
Diari de Girona

L'illa de Sicília

29.10.2019 | 23:35
L'illa de Sicília

L'illa de Sicília té forma triangular, per aquesta raó els grecs li van posar de nom Trinacria, que significa triangle. Quan vaig veure el seu dibuix en el mapa em va venir al cap la forma de l'os de la galta de porc, poc poètic, cert, però la versemblança és força precisa.

Té una orografia molt accidentada, turons i serralades; el volcà Etna s'enfila a més de 3.000 metres d'altitud, valls eixamplades i fondes, conreats com les faldes dels pujols. La plana es troba particularment en els litorals, on hem vist grans extensions agràries d'arbres fruiters. L'Etna presideix tot el paisatge i és tan immens i gegantesc, tan titànic, com si set macisos del Montseny s'haguessin reunit per formar-ne un de sol.

Com que són tants els contraforts, els congostos del terreny, l'illa està cosida per llargs i alts ponts i túnels que lliguen les muntanyes. L'estat de les carreteres insulars, que depenen del govern de l'illa, en molt mal estat per manca de recursos econòmics; les autovies estatals, molt millor. Els sicilians es queixen amb raó que l'Estat no inverteix com pertocaria i no fan les tasques de manteniment. Inauguren carreteres, però no les conserven.

Com que l'illa històricament ha viscut en estat bèl·lic, moltes poblacions coronen les crestes d'altes muntanyes, envoltades de rostos cingles i penya-segats per defensar-se dels enemics i només una porta ciclòpia d'entrada dona l'accés al nucli urbà.

Sicília durant dècades va ser considerada el museu arqueològic més important d'Europa. S'hi troben temples, edificis, teatres, ponts, aqüeductes, muralles, repartits per tota l'illa. Moltes ètnies l'habitaren: els primers pobladors foren indoeuropeus, seguits pels fenicis, els grecs, els romans, els àrabs, els normands, els catalans (Corona d'Aragó,1282-1469), espanyols (1469-1713) etc., i tots hi deixaren testimonis culturals.

Actualment el museu d'arqueologia de Siracusa concentra les peces més valuoses, entre les quals destaca la Venus Anadyomene (sorgida de les aigües) vulgarment coneguda com la Venus púdica. El museu està en un procés de reforma pel mal estat del sostre i hi entràrem també encuriosits perquè llegirem dues valoracions diametralment oposades sobre l'escultura de la Venus, la de Maupasssant i la de Josep Pla; el primer va deixar escrita una descripció exaltada: «És la Venus més bonica i delicada del món. No té cap i li manca un braç, tanmateix davant meu hi havia el cos més admirable que ens despertà el nostre amor i desig». Josep Pla: «Aquesta Venus de grans pernils és més blana que la cel·lulitis i la seva postura s'assembla a una fruita madura. Podrien desar-la al magatzem i no es perdria una gran cosa. La fama d'aquesta dona insípida no es deu als poetes, sinó als mals historiadors».

Sicília és eminentment turística, però també agrícola, i aprofita amb llestesa la qualitat de la seva terra volcànica, de color obscur en molts verals. Arreu vessanes, extensions de més de 2.000 mil metres quadrats, treballades, llaurades i abonades esperant el temps de la sembra. Masses forestals d'arbres fruiters: oliveres, tarongers, llimoners, pruners, nesprers. Camps de magraners de només dos metres d'altura amb les blanques carregades de somriures vermells circulars, perfectament cuidats. (La magrana, la llimona, com la figues de moro, són símbols que trobes a bastament reproduïts en les peces de ceràmica i de roba).

En els boscos castanyers i noguers escadussers entre els roures, els pins i les alzines.

Plantacions de mates de figues de pic o de moro, de les quals ells, en lloc de moro, en diuen figues de les índies. Perfectament arrenglerades, com potes d'aranya eixarrancades de cara al cel. Vaig preguntar a un ceramista de Caltagirone què en fan, de tantes figues de moro, i em respongué: «Ens les mengem». Vaig insistir que en tenien moltes, però ell em digué que en tenien moltes perquè els agraden molt. Res a dir.

Molts sicilians, especialment els botiguers contraris als souvenirs tòpics, es mostraren indignats perquè l'illa presumeix de la màfia i de la família Corleone, protagonista de les tres pel·lícules de F. Ford Coppola El Padrí. En les tendes de quincalla el que més venen són samarretes amb la cara d'en Marlon Brando, cendrers, objectes, peces de roba, relacionats amb la màfia. Aquests nous símbols han eclipsat els més arrelats a la història de l'illa, com el dibuix del carro sicilià, els fruits típics, com la taronja o la magrana, el volcà Etna, les catedrals o els teatres grecs o les estàtues cèlebres conservades en els seus museus.

La ciutat més turística, per ser la més bella de totes, és Taormina. Maupassant va escriure que si el viatger només té un dia per romandre a Sicília, que el passi sencer en aquesta població. Goethe va anotar que era la població més bella que havia visitat. Iguals elogis va rebre de Josep Pla i de Woody Allen. És una de les ciutats més boniques que he vist. Conserva en bon estat un teatre grec i davant del públic la immensitat del mar i a un costat, el furiós Etna; hi fan sovint representacions teatrals i espectacles musicals.

Siracusa -en català medieval el seu nom és Saragossa- és la ciutat més rica i elegant. En general Sicília pobreja, sobretot la profunda, la més allunyada dels litorals. Ciutat pròspera, turística, on es troben peces cabdals arqueològiques, esglésies i nobles edificis.

Sentia interès a visitar Agrigent, no sols per ser la ciutat dels temples clàssics, tots dalt d'un suau turó, sinó perquè és on va viure el filòsof Empèdocles, admirable no del tot per la seva cosmologia dels quatre elements (aire, terra, foc i aigua) que substancien totes les coses ( Aristòtil hi afegí la quinta essència: l'èter), sinó per la teoria de les dues forces antagòniques immaterials, abstractes (l'amor i l'odi), que tant reuneixen les coses i les persones com les separen. Sigmund Freud reconegué que les dues pulsions, la de vida (Eros) i la de mort (Thanatos) mantenien una versemblança amb el pensament d'Empèdocles. Així, la història de la humanitat és una història d'amors i d'odis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook