El rescat a la banca espanyola l'any 2012 va suposar, entre d'altres, el tancament de l'aixeta del crèdit hipotecari per a tots aquells que no comptessin amb estalvis suficients. Si hi sumem la precarització del mercat laboral, ens trobem amb una dinàmica que dificultava l'accés de gran part de la població a un habitatge de propietat. El mercat de lloguer ha quedat com a única alternativa habitacional.

El preu mitjà del lloguer per metre quadrat arriba als 10,8 euros (informe d'Idealista), un 51% més que el mínim assolit el 2013. A la rica Berlín, l'ajuntament ha tancat un acord per regular els preus de lloguer d'habitatge, fixant un preu màxim de 9,8 euros per metre quadrat i congelant les rendes durant 5 anys.

Hi ha experts que adverteixen que posar límits als preus pot desincentivar la inversió de propietaris que apostin pel lloguer i, fins tot, que aquests immobles acabin al mercat de compravenda, fet que indirectament perjudicaria el mercat de lloguer.

I quina és l'alternativa? Una oferta d'habitatge protegit públic de lloguer que vagi més enllà de situacions d'emergència social i que permeti l'emancipació dels nostres joves. En aquest cas, les dades són més que dramàtiques: a les comarques gironines, només s'han acabat 46 pisos protegits en 5 anys.