Diverses universitats catalanes han vist pertorbada la seva activitat normal de les darreres setmanes a conseqüència de l'acció d'una minoria. Grupuscles de persones, algunes encaputxades o tapant-se la cara, han bloquejat els accessos dels edificis, amb pals, cadenes, o mobiliari divers, i en tot cas amb un notori menyspreu pels drets dels altres. Lluny de ser piquets merament informatius, hi han impedit l'entrada als estudiants, i també a alguns treballadors, amb l'ús de la força («vis», en llatí) a les coses. Amb això, no cal dir-ho, s'han irrogat una prerrogativa que no els pertoca, car ningú no té dret a impedir el pas a un altre a un edifici públic, que és o vol ser, a més, el temple del saber; han ocasionat escenes de tensió, i el que és pitjor, han causat un perjudici a la imatge de la institució universitària i als membres pacífics de la seva comunitat. Arran de la impossibilitat d'accedir-hi, no s'han pogut fer classes ni un nombre considerable de proves de l'avaluació continuada. En ser aquesta el tipus d'avaluació de moda, imperant pràcticament a totes les assignatures, són poques les que no es veuen tocades en major o menor mesura. Els calendaris d'activitats, tan densos de per si, es veuen sotmesos a una inesperada prova d'estrès.
En alguns casos, les universitats han desencallat aparentment la situació mitjançant solucions pactades, com és el cas de la Universitat de Girona. En efecte, el darrer Claustre, del dia 25 d'octubre, va aprovar no només un manifest de rebuig a la popularment denominada «sentència del procés», sinó també un acord perquè, mentre durin les mobilitzacions, es permeti als estudiants que ho sol·licitin examinar-se mitjançant «un sistema d'avaluació alternativa». Fent gala d'un insospitat coneixement de les lleis, el mateix que l'eximeix d'haver-se de llegir la sentència, el Claustre esmena la plana al més alt tribunal de justícia d'Espanya, al qual li etziba, amb gran elegància, que es pot ficar les seves infames 493 pàgines per on li càpiguen. El manifest, per cert, ve trufat de consideracions interessants, algunes sobre el Dret penal europeu en el segle XXI, que fan les delícies dels iuscomparatistes i permeten predir que en les pròximes convocatòries de places de professorat no caldrà fitxar personal extern, sinó que podrem tirar de la cantera claustral.
Pel que fa a l'avaluació, es busca la pau amb un salt cap al desconegut, com és remetre a un sistema d'avaluació inconcret. Cosa que es pretén que permeti aquells estudiants que ho vulguin participar en protestes, disturbis i tsunamis diversos, sense que se'ls penalitzi acadèmicament per fer-ho. Si el CDR ho reclama amb el formulari corresponent, canviem l'NP de «No presentat» per un «pendent d'avaluació». Perquè, com tothom sap, qui no posa un peu a les aules, si és per una noble causa, aprèn per osmosi o ciència infusa moltíssimes coses, tant o més valuoses que les que s'ensenyen a classe. Escola de la vida o, com ara l'anomenen alguns, aprenentatge informal.
