31 de octubre de 2019
31.10.2019
Diari de Girona

Gegants ben plantats

31.10.2019 | 00:08
Gegants ben plantats

Una autoritat en investigació cultural, com era l'inoblidable Nèstor Luján, va dir que Catalunya és el país que compta amb més gegants en actiu. Joan Amades, magistral estudiós del nostre folklore, en el seu Costumari Català va deixar-hi un munt de pàgines dedicades als gegants. Dues personalitats, entre moltes més, que avalen la profunditat del món geganter a Catalunya. És un espai de la nostra cultura popular i tradicional qualificat d'exemplar; és així com es fa recomanable apropar-se el diumenge 3 de novembre al parc del Migdia, Girona, on s'anuncia la 38a plantada i cercavila de gegants, entre les més cèlebres de Catalunya.

Ve de molt lluny la crònica dels gegants. Entre la boira del temps els historiadors hi han vist el gegant Goliat, abatut pel diminut David, com un inici del desig popular de crear recordatoris, allò que es diu contundents. I ja des del principi es diversifiquen els motius de l'exaltació popular, pensant en personatges que tan poden ser «dolents» com «bons»: així, la dolenteria de Goliat va ser contrarestada per la bondat de sant Cristòfol, per haver salvat el Nen Jesús portant-lo a l'espatlla. En el context d'una societat molt religiosa com era la medieval s'explica que els gegants varen trobar-hi oportunitat i font d'imaginació: concretament, al voltant de la festa de Corpus Christi, establerta per l'Església l'any 1316; poc després varen sortir les primeres processons. Les celebracions de Corpus amb sortides al carrer i el concepte de festa, diu Amades que es varen «barrejar i confondre», i és el moment històric en què els gegants creixen (valgui la redundància...) , amb un escalf popular que ja es quedarà per sempre entre el poble català. Continua Amades: «Els gegants col·laboren a la celebració del Corpus per donar-li lluïment i esplendidesa».

Hi ha una excel·lent continuïtat gegantera. Dades actuals, motiu de vertader goig: als Països Catalans hi ha actualment 500 colles geganteres. Surten a plaça més de 2.000 gegants. Se n'ocupen entre 20 i 25 mil persones. Periòdicament se celebren al territori les «Trobades de Gegants», un majestuós aplec; se'n fan 350 cada any.

Els nans, el gran complement dels gegants, varen començar a existir més tard, era al segle XVI, a València. A la història dels nans hi ha un honor que correspon a la ciutat d'Olot i és que el «Lligamosques» va ser el primer nan de Catalunya; una excel·lent referència per compartir amb els gegants d'aquella ciutat, una parella d'extraordinari valor artístic i patrimonial. Els nans formen una família ben nombrosa dintre del món geganter. A Girona mateix en surten 12. Grotescos i simpàtics viuen a una altura més raonable, acostant-se a la mesura de nens i nenes que, qui sap, començaran de desitjar de ser capaços aviat de l'honor de portar un gegantàs, o anhelar de tenir una bona bufera per a aprendre les esgarrapants estridències de la gralla.

Les èpoques han anat rodant. Els noms i les figures poden anar canviant. Quan es realitzen nous gegants ja no es pensa únicament en personatges estrambòtics i llunyans. Els homenatges es fan a gent coneguda. Surten a plaça els gegants de Mari Santpere, Josep Pla, Núria Feliu, Xavier Cugat i el «Burot» de Taialà i molts més, propers, admirats, reconeguts. Aquesta és l'estimada supervivència dels gegants, harmonitzant pretèrits i presents, amb sentit de poble.

Una plantada de gegants és un repàs alegre i distès de la història, una suma i multiplicació de voluntats d'associació i d'iniciatives, un preciós aparador del relleu generacional, una festa lluminosa. Per molts anys, geganters.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook