Avui 2 de novembre l'Església fa memòria de tots els fidels difunts, aquells homes i dones que «ens han precedit en el senyal de la fe i que ara dormen el son de la pau», com diu la pregària eucarística primera. I és que si ahir, dia de Tots Sants, celebràvem l'Església dels sants, avui celebrem i recordem aquells que ja han deixat aquest món.

La litúrgia ens ajuda a viure aquesta celebració dels difunts amb una actitud d'esperança i de fe, ja que recordem aquells que han deixat aquest món per passar al Pare, com ens digué Jesús mateix: «A casa del meu pare hi ha moltes estances; si no fos així, us podria dir que vaig a preparar-vos lloc? I quan me n'hauré anat i us hauré preparat lloc, vindré una altra vegada i us prendré amb mi, perquè allà on jo soc, hi sigueu també vosaltres» (Jo 14:2-3).

Els prefacis pasquals subratllen la dimensió d'esperança de la mort, ja que Crist ha destruït «la nostra mort, i ressuscitant ens ha tornat la vida» (Prefaci pasqual I). També el prefaci pasqual II expressa ben clarament aquesta dimensió de victòria del Crist: «En la seva mort, la nostra mort ha estat vençuda, en la seva resurrecció tots hem tornat a la vida» (Prefaci pasqual II). Igualment els prefacis de les misses de difunts també destaquen el caràcter pasqual de la mort i la resurrecció de Jesús, com a preludi de la nostra resurrecció.

Com a pelegrins sabem que el terme de la nostra vida no es troba en aquest món sinó en la plenitud de Déu. Als ulls de la fe no hem de vore la mort amb un sentit tètric o terrorífic. Per això hauríem de treure de la nostra ment, en recordar els difunts, una iconografia massa pagana. No hauríem d'oblidar mai que la mort no té l'última paraula. Ni la va tenir en Jesús, ni la tindrà en nosaltres. Si ell va morir per ressuscitar, també nosaltres estem cridats a fer aquest mateix pas.

«Aquells que ens han deixat no estan absents, sinó invisibles», ens diu en un sermó Sant Agustí, ja que «tenen els ulls plens de glòria, fixos en els nostres, plens de llàgrimes». D'ací que la celebració dels difunts, avui 2 de novembre, l'hem de viure amb serenor i fe, ja que l'Església que ens convida a l'esperança. El papa Francesc expressa d'una manera bellíssima el pas de la mort a la vida, en dir-nos: «La mort és un somni del qual Jesús ens desperta. És bonic pensar que serà Jesús que ens despertarà».

Com diu la Constitució sobre la Sagrada Litúrgia, «la litúrgia dels difunts ha d'expressar més clarament el caràcter pasqual de la mort» (S.C. nº 81), ja que només d'aquesta manera la podrem entendre com un pas d'aquest món a la plenitud de Déu, tal com Jesús va prometre als seus amics. Per això, batejats i sepultats en la mort del Crist pel seu Misteri Pasqual, també ressuscitarem amb ell, tal com ens diu Sant Agustí: «Déu va morir per l'home; aleshores ¿l'home no ha de viure amb Déu, no viurà eternament l'home pel qual va morir el qui viu per sempre?».