Perquè els electors de Vox no s'avorreixin en aquesta segona campanya electoral, acostumats com estan al discurs èpic, els focs artificials i a la política ficció, el seu líder nacional, Santiago Abascal, va llegir diumenge passat durant un míting un llistat amb els noms dels beneficiaris de les ajudes de lloguer en l'última convocatòria aprovada per la Comunitat de Madrid. Tots estrangers, en la seva opinió. Cada nom («perdoneu si no ho pronuncio correctament», sobreactuava) era rebut per una esbroncada del públic enfervorit. La llegenda urbana que els immigrants s'emporten totes les subvencions en el seu màxim apogeu, no molesti vostè amb petits detalls com que la Comunitat de Madrid la governa la dreta des de fa lustres, i no és possible que a gestores tan serioses com Esperanza Aguirre, Cristina Cifuentes o Isabel Díaz Ayuso se'ls hagin colat tots aquests forans captadors professionals d'ajudes socials. O com que hi ha cognoms com Smith (pronunciat Esmiz) que qualsevol profà atribuiria a un guiri quan en realitat correspon al patriota espanyol, o si es prefereix, hispanoargentí, secretari general de Vox. Una cosa així va contestar a les xarxes socials una noia a Abascal: que porta un llinatge impronunciable, però més anys cotitzats que ell, cosa gens difícil donat el magre currículum laboral del diputat. Els agrada molt als de la ultradreta una bola, i assenyalar les potencials víctimes de les torbes. Es passen per l'arc del triomf la llei de protecció de dades, i totes les altres lleis. Que la llei no t'arruïni un míting, ni molt menys un negoci.

La portaveu de Vox a l'Assemblea de Madrid, la hispanocubana Rocío Monasterio, és notícia aquests dies perquè va signar pressupostos i certificacions d'obra com a arquitecta sense tenir el títol. La precoç urbanista convertia fàbriques en desús en lofts coquetons que venia el seu marit, l'immobiliari Iván Espinosa de los Monteros, avui diputat a Corts. Alguns han estat denunciats pels compradors en adonar-se que no podran legalitzar-se mai. Segons informacions d' El País i eldiario.es, va presentar amb el seu nom plànols i projectes que exigeixen el suport d'un titulat quan li faltaven sis anys per col·legiar-se, cosa que pot considerar-se intrusisme professional. Ella ha contestat que no recorda si en aquellt moment, 2003, tenia o no el títol. Com per recordar-se de una minúcia com la llicenciatura, tan ocupada com estava. Ha atribuït la denúncia a venjances de la premsa progre, ja que al seu despatx s'escometien obres d'interiorisme i arquitectura. Sabrà ella si va signar per error la demolició d'una paret mestra, o el canvi de la tapisseria d'un sofà.

La casa familiar dels Monasterio-Espinosa de los Monteros a la capital també té una història fascinant. Van ampliar un xalet d'una planta a quatre sense permís, i van instal·lar el despatx professional de la diputada al soterrani, de forma igualment fraudulenta. L'habitatge, equipat amb ascensor, gimnàs, garatge i una piscina amb solàrium a la terrassa amb jardí, mai ha comptat amb llicència d'ocupació, malgrat la qual cosa van intentar vendre-la a algun incaut. Fa uns dies l'Ajuntament va aturar en l'últim minut el seu desallotjament, després de precintar el soterrani per ordre judicial, ja que la parella ha presentat un projecte per legalitzar-lo que haurà d'executar en un any. Tant de bo ho resolguin, perquè si se n'han d'anar de lloguer, ja saben que els ajuts públics estan copats per estrangers amb molta barra.