03 de novembre de 2019
03.11.2019
Diari de Girona

LES FIRES DE FA CENT ANYS

03.11.2019 | 00:28
LES FIRES DE FA CENT ANYS

Des de la celebració de les Fires i Festes de Sant Narcís de l'any 1919 fins ara ha passat un segle, i si comparem el programa d'aquelles Fires amb les d'aquest any hi trobarem moltes diferències, però també hi podrem observar moltes coincidències. Diferències que afecten els horaris de les celebracions. Als locals en què se celebraven alguns dels actes. La ubicació de les atraccions i de les parades. Encara que no figuri en els programes és evident que s'han modificat les formes de vestir. I han evolucionat sensiblement els mitjans de comunicació, i en conseqüència el nombre de persones que es desplaçaven per assistir a la Fira pròpiament dita o als espectacles i a les atraccions que animaven la festa que completava la Fira. També es diferencia el programa del 1919 del de 2019 en què el primer diu Ferias y Fiestas de San Narciso, mentre que el d'enguany diu Fires i Festes de Sant Narcís, diferència lingüística que segueix en tot el text. S'inauguraven les Fires i Festes la vigília de Sant Narcís i s'acabaven el 5 de novembre. Només en cas de caure el 5 en dissabte s'allargaven fins l'endemà diumenge. Mentre que des de fa uns anys s'hi inclou el cap de setmana anterior a Sant Narcís i duren fins al diumenge següent a la festa de Tots Sants. Per tant, la durada de les celebracions s'ha allargat uns dies. Modificació que està donant un bon resultat.
La inauguració de les Fires, en aquell temps, era molt més senzilla que ara. Consistia en una cercavila pels carrers de la ciutat, per la banda militar a les sis de la tarda del dia 28 d'octubre. A les nou de la nit, òpera al Teatre Principal, nom del teatre que fa anys ha canviat pel de Municipal.
El dia 29 començava a les vuit del matí, amb el toc de Diana per la banda del regiment d'Àsia. A les 9, inauguració del concurs i exposició d'avicultura, exposició que duraria fins al dia 1 de novembre. A la mateixa hora, inauguració de la Fira de bestiar, al passeig de Sant Francesc, passeig que ara porta el nom del General Mendoza. A les 10, ofici solemne a l'església de Sant Feliu. Celebració que es fixà a les 11 quan l'avançament horari que abans es limitava a uns mesos d'estiu s'allargà a tot l'any. A dos quarts de 12, sardanes a la rambla de la Llibertat. A la una, acte de lliurament del Premi Matilde Sureda. A les tres de la tarda, Traca valenciana, focs japonesos i elevació de globus grotescos, a la plaça del Marquès de Camps. A la mateixa hora, concert al Centre d'Unió Republicana, i a les cinc, ball al mateix centre. Local que estava situat al carrer del Carme, en front del pont que ara porta el nom d'Alferes Huarte, i en aquell temps hi havia un pont de fusta, pintat de vermell, pont que fou arrabassat per l'aiguat de l'any 1940. A dos quarts de sis, Jocs Florals infantils al Teatre Principal, organitzats pel Centre de Dependents. A les sis, concert per la banda del regiment d'Àsia, a la plaça de la Constitució, ara plaça del Vi. A les 9, concert i ball al Centre Republicà. I a les 10, ball al Centre de Dependents. I concert al Centre Moral, local que estava situat a la plaça de la Independència, sota el tram de volta que hi havia al sector de migdia de la plaça. Volta que no es completà fins molts anys més tard.
Tots els dies de les festes s'anaren celebrant nombroses actuacions festives. Abundaven les ballades de sardanes, que s'anaven repartint pels diversos carrers de la ciutat. A la rambla de la Llibertat i a la d'Àlvarez, que era la part de rambla que va des del encreuament amb el carrer Abeuradors i la pujada del pont de Pedra. A la plaça del Vi, a la plaça del Carme, on més endavant es va endegar el Jardí de la Infància, a la plaça de Sant Francesc, a la de Sant Pere, a la rambla Pi i Margall, ara vial oest de la plaça de Catalunya, a l'avinguda de Ramon Folch. El dia cinc de novembre se celebrà la Festa de la Sardana, amb l'adjudicació de cinc premis a la platea del Teatre Principal (aleshores la platea no estava inclinada i s'hi celebraven balls i també àpats commemoratius). Va ser molts anys més tard que en una de les reformes se li donà la inclinació, tan necessària per a la visualitat de l'escenari.
La Banda militar oferí concerts a la rambla i a la plaça del Vi. Al Casino, el Centre de Dependents i al Centre Republicà s'hi donaren sessions de ball i concerts. Al Teatre Principal hi hagué òpera tots els dies, a les nou de la nit. Al Centre Moral i als cinemes Gran Via i Coliseu Imperial, projeccions de cine tots els dies. El cine Albèniz encara no existia.
Tres notables agrupacions musicals vingueren a donar relleu a les Fires del 1919: l'Esbart Folklòric de Catalunya arribà a les 11 de matí del dia de Tots Sants. Des de l'estació es dirigí a la Casa de la Ciutat i a dos quarts de quatre de la tarda, al Teatre, oferí un festival folklòric en què interpretà balls populars de Catalunya.
El dia 2 de novembre vingué l'Orfeó Gracienc, arribà a les 9 de matí, i des de la plaça del Carril es dirigí a l'ajuntament. I a dos quarts de quatre de la tarda oferí un concert al Teatre Principal.
El dia 3 de novembre, a un quart de cinc de la tarda, arribà la Banda Municipal de Barcelona, que fou rebuda a l'estació per la Corporació Municipal, la Comissió de Festes i la Banda militar. La comitiva es dirigí a la Casa de la Ciutat. A la plaça del Vi s'oferí una peça, i a dos quarts de sis, un gran concert, al Teatre. L'endemà la Banda donà un concert popular en un lloc que a l'hora de redactar el programa encara no estava concretat. I a les tres de la tarda emprengueren el retorn a Barcelona.
El dia de Tots Sants el Teatre Principal acollia, a dos quarts d'onze del matí, la festa dels Jocs Florals, que venien celebrant-se, anyalment, des de l'any 1903 en substitució del Certamen de l'Associació Literària de Girona que s'havia celebrat des de l'any 1872 fins al 1902. Però aquella celebració vuitcentista era a les dues de la tarda.
A les deu del matí del 5 de novembre, com era tradició iniciada l'any 1817, se celebrà el solemne funeral per les víctimes dels setges de la ciutat dels anys 1808-1809. En aquesta ocasió, pronuncià l'oració fúnebre el Dr. Salvador Rial, canonge de la seu i secretari de cambra del Bisbat.
I com també es feia i es fa tradicionalment, els Focs artificials foren un dels actes més multitudinaris de les Fires i Festes de la nostra ciutat. Es dispararen a les sis de la tarda (a les sis ja era fosc. Tal com deia l'adagi, referint-se a les hores de llum natural: per Sant Narcís, de sis a sis). L'emplaçament fou l'areny de l'Onyar, entre les rambles Verdaguer i Pi i Margall. Encara no s'havien construït el pont de can Ventura i el dels artillers, modernament de l'Alferes Huarte, aquest darrer fou posteriorment on s'ubicà el Castell dels Focs. I amb els darrers balls de les 10 de la nit es tancà el programa de les Fires de l'any 1919.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook