03 de novembre de 2019
03.11.2019
Diari de Girona

Javier Cercas és un xiclet

03.11.2019 | 00:26
Javier Cercas és un xiclet

La feina del bon escriptor és escriure. Tant li fa si escriu sobre allò que veu o recorda. No té cap transcendència si prefereix inventar històries o es decanta per recrear obertament una època. Quan es dedica a desentrellar la condició humana, benvingut sia, i quan es dedica a complicar-la, també. Fer llum als angles morts de la Història, revisitar les fites principals, tot està bé. Els escriptors que aposten per recuperar grans personatges, o els que malden per treure els herois mundans de l'anonimat, i els que simplement ens volen fer passar una bona estona, plegats són necessaris, perquè la literatura distreu, enriqueix, civilitza, i és detergent, neteja el cap i l'esperit.
Una altra prerrogativa del bon escriptor té a veure amb el fet de repetir-se. I, una vegada més, això té poca importància. Si l'escriptor se sap repetir, és a dir, si fa bons llibres, bona literatura, endavant. Si pel contrari és dels que volen reinventar-se sovint, mentre prevalgui la qualitat literària, cap problema. La qualitat i la llibertat. Sense una total llibertat, més interior que no pas exterior, no es pot escriure res que pagui la pena.
Un dels escriptors nostrats més lliures que conec és Javier Cercas. Ha escrit el que ha volgut i quan ho ha volgut, prim de literatura però gras d'èxit. És una fórmula que triomfa. Amb una llibertat interior a prova de bombes, Cercas ha blanquejat el bàndol nacional de la Guerra Civil, el franquisme, la Falange i la primera Transició ­­-subjugant la temperatura literària als resultats crematístics i socials. També ha furgat en les contradiccions de l'antifeixisme, aprofitant que a tot arreu hi ha personatges de guinyol.
La perícia de Javier Cercas és de gran escriptor. La totalitat de la seva obra s'apuntala en l'ambigüitat. En l'equidistància del qui aparentment no pren partit i en la voluntat de fer novel·la històrica però que no es noti. No és cap secret que els lectors consumeixen Cercas com qui consumeix documentals. Tots els seus artefactes literaris són posats al servei d'una veracitat mal·leable. I ara Javier Cercas ha guanyat el Premi Planeta amb una obra sobre un exdelinqüent convertit en mosso, heroi dels atemptats a Cambrils de l'any 2017.
La trajectòria de Javier Cercas és d'escriptor lliure i ha arribat al zenit de l'ambició personal. La nit de la gala va ser corejat per empresaris corruptes, banquers de la crosta, escriptors carcúndics, polítics de l'estafa i gent de la bohèmia rica hispànica. Tothom estava content que una de les operacions comercials més infaustes de l'any (el Premi Planeta) un cop més no tingui gairebé res a veure amb la qualitat literària. Al contrari: l'enèsima incursió revisionista de Cercas és ideal per als col·leccionistes d'ambigüitat, per als partidaris de no tocar el sistema de saqueig (moral, econòmic, cultural) en què es basa Espa­nya. Els equidistants poden descansar, perquè la versió oficiosa d'aquell agost fatídic disposa d'una tirada inicial de 300.000 exemplars. Se'n diu operació d'Estat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook