Postal de Mallorca

En la política britànica hi ha una gran tradició per les enquestes electorals serioses i per una cosa encara més seriosa que són les cases d'apostes, perquè aquí els ciutadans s'hi juguen els diners i les seves respostes són més racionals i sinceres. Així les coses i amb vista a les eleccions generals del 12 de desembre el Partit Conservador guanyaria amb un 36% dels vots, els Laboristes aconseguirien el 21% dels sufragis i els liberaldemòcrates el 18% dels vots. El Partit del Brexit superaria el 10%. Amb el sistema electoral uninominal britànic -qui té un vot més, s'emporta l'escó- el partit de Boris Johnson està en condicions d'obtenir la majoria absoluta. Sí, unes coses són les opinions des de fora i l'altre les preferències des de dintre. Això no vol dir que en un segon referèndum de la sortida de la UE guanyés el sí, més aviat les enquestes diuen que guanya el no sortir per un 55% (també ho deien pel referèndum del 23 de juny de 2016 i es van equivocar). Resumint: si els britànics reconfirmen a les urnes un primer ministre que vol sortir de la UE, així serà a finals de gener.

Converses a Palma

He estat dos dies a Palma de Mallorca, a la reunió anual de la Comissió Mediterrània de la LECE (Lliga Europea de Cooperació Econòmica), venerable institució europea de la qual fa anys que formo part, animat per l'equip d'europeistes amb els quals he crescut. M'he reafirmat en l'error de tenir tan abandonada, per part dels governs català, espanyol i per part de la UE, la política euromediterrània, un mar natural de cultura i intercanvis econòmics, comercials i de fluxos humans.

He aprofitat els dos dies a Mallorca per veure'm amb amics. En Pep Melià, diputat de Proposta per les Illes i continuador d'un mallorquinisme que tan bé va definir i defensar el seu pare, el polític i escriptor Josep Melià, em regala una conversa llarga i pausada, a la mallorquina. Seguidor atent del quefer quotidià al Principat, em ve a dir amb tota educació que els catalans estem en un nou moment egocèntric només parlant i pensant en nosaltres sense prestar gaire atenció al que passa al nostre voltant, també al nostre voltant natural com és l'euroregió. Hi estic molt d'acord.

He trobat en Pere Joan Pons combatiu en plena campanya però amb temps per una conversa de situació i m'he retrobat amb el professor Ferran Navinés, que va ser professor meu a la Universiat de Girona i que fa anys que ha tornat a la vida acadèmica a les illes. També em trobo amb el Pep Castells al Parlament, com a diputat de Més per Menorca. I amb Juan Pablo Yllanes, exdiputat de Podem al Congrés i jutge, avui vicepresident del Govern. L'Executiu balear és el que té més membres nascuts fora de la Comunitat, fins i tot més que el de Madrid. En matèria de turisme i sostenibilitat han avançat molt. M'he allotjat a un hotel Melià que és una de les cadenes que han desterrat pràcticament del tot el plàstic dels hotels, habitacions i cuina.

Terol aixeca el dit

Les enquestes van confirmant que el partit Terol Existeix obtindrà un dels tres diputats que elegeix la província poc habitada per les eleccions d'aquí a una setmana. Però és que ara les enquestes ja diuen que el partit està en condicions de guanyar a la província i fer-se amb un diputat i tres senadors. Fenomen digne de ser estudiat perquè no existeix una prèvia identitat ni cultural ni el fet insular. I aquest diputat pot ser aritmèticament indispensable per les ajustades majories i pot arribar a resoldre malts endèmics del seu territori. Soc partidari dels partits que fan utilitzar el seu potencial electoral per fer política i per portar a la pràctica el seu programa. El vot estèril, impotent, es queda, testimonial, cridaner, desfogant i inútil.

El mètode PNB

El Partit Nacionalista Basc tornarà a tenir un molt bon resultat d'aquí a una setmana. Van tenir un 37% dels vots a les eleccions d'abril i van arribar al 40% a les municipals de maig. Són un partit amb vocació de govern i de recollir suports de totes les seves fronteres, que són moltes. Continuaran jugant un paper útil a la política espanyola. I tenen la seva metodologia i els seus principis. Són els millors negociadors. La Comunitat Autònoma Basca, que ells no confonen amb tot Euskadi, té el grau més gran d'independència de facto de qualsevol territori subestatal dintre de la Unió Europea. I van avançant. Bons en els fonaments i bons en les xarxes socials. La no salutació d'Aitor Esteban al representant del Vox al final del debat de candidats de divendres, ha estat viral a la xarxa i efectiu entre el seu electorat. I perquè em conec l'Aitor, el seu moviment per acostar-se i després negar la salutació la veig del tot pensada. Estic convençut que un cop hem arribat a les conclusions oportunes, una part dels ciutadans de Catalunya els semblaria una oferta electoral a tenir present un equivalent català de què representa i és el PNB.

Una campanya curta

Quan vam reformar la llei electoral el 2016, en vaig ser ponent, vam decidir respectar tots els terminis per la convocatòria d'unes eleccions -per recursos i petició de vot per correu- però escurçant a una setmana la campanya electoral. Tinc els meus dubtes. Per un partit nou com Més País una setmana menys de campanya és un inconvenient. Però en el temps de l'acceleració dels temps, potser una setmana pot ser del tot aprofitada. Els debats electorals televisats fan molta feina. Em sembla que s'haurien de regular per llei la seva celebració. I arribar a tots els nivells, també i sobretot a cada demarcació, a cada província, que és a on s'elegeixen els parlamentaris. A veure si veiem un debat de candidats gironins en els cinc dies que falten de campanya. Perquè cada parlamentari representa un territori i se l'ha de conèixer i sentir seu, més enllà del tuit i la proclama AB llenguatge de confrontació esportiva. Bona setmana electoral. Potser descobrirem que amb una única setmana i sense cartells, amb una campanya més barata i més debats televisius, ja en tenim prou per conformar el criteri que ens portarà al col·legi electoral. Centre electoral que molt s'agrairia que estigués tranquil a accessible. La feina s'havia d'haver fet l'octubre de 2017.