Amb aquest títol la Fundació Vallpalou de Lleida acull una exposició amb un seguit d'obres unides per un fil conductor que és la foscor de les peces de raku i d'unes teles que hi dialoguen des d'una proximitat cromàtica. El foc dels estels esculpeix dins la nit la llum. La flama engendra i consumeix. Cremem de ser fins a les cendres. Arreu hi ha el somni i la ferida. I entre les seves mans l'artista lleidatana Vall Palou crea les formes on hi ha desada l'essència del que som. Amb una set insaciable de reescriure sense repòs, sense treva el seu món i de plasmar-lo en pintures, gravats, collages, rakus, escultures..., Vall Palou és una artista amb un coratge i una determinació admirables, compromesa amb la seva obra i que es planteja d'una manera constant reptes ambiciosos amb resultats que ens impressionen profundament. La tècnica del raku té un origen oriental i és molt exigent amb la ceramista i amb l'argila que utilitza per treballar-la. Un cop cuita la peça, cal extreure-la, encara incandescent, del forn amb unes tenalles grans, posar-la immediatament damunt d'un llit de serradures i cobrir-la completament amb més serradures. La manca d'oxigen l'ennegreix i li conferirà l'aspecte distintiu d'aquesta tècnica. La naturalesa tan singular del treball del raku permet que sorgeixin obres, sempre des del negre, de tonalitats diverses, meravellosament desiguals. Pel procediment que s'hi aplica, com més gran és la peça més alt és el risc que s'esquerdi o que es trenqui. I tanmateix Vall Palou s'hi aventura i hi excel·leix. Suite de foc conté una seqüència ben articulada, en una successió d'àmbits diversos però entrellaçats per un relat que relliga d'una manera natural amb la tècnica adoptada per Vall Palou. Si el nom de l'exposició evoca dins nostre la intervenció del foc en el procediment del raku, també ens duu a pensar en el fil tènue que uneix la vida i la mort, com a aspectes d'un únic cicle, d'una dansa infinita que incessantment recomença. La mort esdevé una presència explícita o latent en tot el recorregut. Des de l'inici Vall Palou ens hi confronta sense contemplacions. Es manifesta amb cruesa, descarnadament amb els penjats o la fossa, dues obres que ens remeten a l'agressivitat, a l'odi, a la venjança, a les guerres i les seves víctimes. Tot i l'escenari de pau que les institucions europees han generat després de la II Guerra Mundial, no hi ha cap dia sense conflictes bèl·lics i morts violentes en alguna part del nostre planeta. Amb Suite de foc Vall Palou referma amb força la singularitat del seu univers artístic. Ho fa amb una aposta que constitueix una demostració inequívoca de potència i de talent, enfrontant-se amb èxit amb una tècnica plena de subtileses i de paranys, proposant-nos una reflexió valenta i incòmoda, com ho és l'Art en majúscula, sobre la condició humana, sobre el sentit de la nostra existència, sobre el nostre vincle primordial amb la natura, sobre els nostres anhels de transcendència, sobre la dignitat i la degradació, sobre l'omnipresència de la mort.
