Per al senyor Sánchez

Jaume Paradeda Pla Riudarenes

Senyor Sánchez, no fa gaire, per pantalla, el vaig veure fent un míting i em va fer molta pena. Vostè mofant-se del Molt Honorable senyor Torra, president de Catalunya, i els seus «palmeros» aplaudint entusiasmats. No sé si alguns d'aquests que l'aplaudien han vingut mai a Catalu­nya, del que estic segur és que, començant per vostè i virant cap a la dreta, no tenen cap interès a conèixer-nos tal com som, ni més bons ni més dolents que els espanyols.

Es recorden d'un estatut català que, tramitat amb tots els requisits que mana la llei espa­nyola, entre el PP/PSOE i el Tribunal Constitucional es van carregar? En aquest cas, qui són els que se saltaren la llei? I aquí és on va començar tot el desgavell, deu anys de manifestacions modèliques en civisme no han servit perquè l'Estat espanyol s'hagi dignat a reconèixer el seu error.

Jo no soc perfecte, ni espero que ningú ho sigui, però només un autòmat mal programat, sense sentiments, podria comportar-se de la manera que vosaltres, els polítics, us comporteu, tergiversant les lleis i aplicant les sentències a la vostra conveniència. Oi que vosaltres no ho sou? Doncs esmeneu els disbarats que heu fet, que són molts! Deixeu els presos polítics en llibertat, els exiliats que tornin, que les seves errades les han pagades amb escreix.

Pel que fa a la violència, la condemno rotundament! Però no poseu al mateix sac el que fan els nostres joves, que és queixar-se de l'abús de poder que, canalitzat pels mossos, policies i guàrdies civils, els està deixant bornis i malferits per haver usat pilotes de goma que, per cert, el seu ús està prohibit al territori català. Molt segur que vostè pot fer quelcom per posar-hi remei, faci-ho o deixi el seu lloc perquè l'ocupi algú més capacitat. Salut i seny.

Ens estan podrint la policia?

Xavier Serra Besalú Girona

Tots ho veiem. La policia catalana servia a tots els ciutadans del país, però uns vinguts de fora ens l'estan podrint, pervertint-los l'ètica i aplicant sistemàticament la «síndrome de Sherwood». De fet, al final, és obvi per a tothom que ens tracten com a una colònia, també en les visites del president del Govern a només alguns dels ferits.

No em puc allargar aquí. Ben senzillament: a) els codis ètics de la Guàrdia Civil, de la Policia Nacional d'Espanya i dels Mossos d'Esquadra eren, i són, diferents. Vegin: Llei espanyola 2/1986, web policia.es i Acord GOV/25/2015, respectivament. El primer, el dels militars de la GC, es fonamenta a defensar l'Estat; el segon es fixa en l'ordre, en «garantizar la seguridad»; i el tercer se centra en les persones, en «la confiança que els seus agents siguin capaços de generar en la ciutadania».

Però, b) en dues ocasions, ens han vingut forces policials de fora que han trencat l'estil de la nostra -quasi sempre humana i eficaç policia: ens l'estan podrint.

Primer va ser quan, sota el comandament del president Rajoy i el «virregnat» d'en Millo, i dirigides per Pérez de los Cobos, ens van apallissar indiscriminadament alterant ordres explícites de la jutgessa. Això va ser l'1-O; i ara, novament, després de la injusta sentència espanyola, amb certs comportaments ja testimoniats d'intimidació violenta i evidents comportaments de «manada».

Cada cop som més les persones de seny que cridem: «Fora les forces d'ocupació!», perquè es comporten així. I -quan passem davant de les seves casernes- proclamem: «Aquí hi haurà una biblioteca!».

La culpa no és potser dels agents, a sou, sinó dels que els inciten i els manen.

Però ja se sap: encara hi ha qui es pensa que amb porres i togues s'arregla tot, oi? Vergo­nya!