M'adhereixo a «El crit» que el dimecres 09/10/2019 va fer Gabriel Janer Manilla, savi col·laborador d'aquestes pàgines d'opinió. Un crit que s'unia al de milers d'estudiants d'arreu del món: «No ens deixeu una terra plena de brutor i fems! No ens deixeu aquesta herència!». Un crit de protesta i d'espant que identificava, de manera plàstica, amb el Crit de desesperació d'Edvard Munch (1893).
L'amenaça del col·lapse penja com una espasa de Dàmocles sobre l'espècie humana.
La filòsofa Marina Garcés, ens explica a «Humanitats en acció», com veu la sortida d'aquest col·lapse que ens amenaça. Us en faig un tast.
Els diagnòstics i representacions tant d'aquesta imminent catàstrofe com de la seva possible superació acostumen a focalitzar-se sobre fenòmens de tipus objectiu.
Així quan parlem de la irreversibilitat de la crisi de civilització ens referim a l'esgotament de recursos energètics, a l'escassetat d'aigua potable, a l'escalfament de la temperatura, a l'extinció d'espècies que empobreix els ecosistemes i exhaureix recursos alimentaris com el peix, a la contaminació, a la brossa marina, als residus a l'espai, etc. De la mateixa manera, els qui presenten escenaris futurs de superació de la catàstrofe, també invoquen el desenvolupament d'elements de salvació de tipus objectiu: bàsicament tecnologies intel·ligents que seran capaces, per una raó o una altra, de fer millor que nosaltres tot allò que fins ara hem fet amb tantes limitacions. O apocalipsi o la tecnoutopia. I entremig, on som nosaltres? O més ben dit, qui som nosaltres?
Per mi, doncs, la dicotomia és: serem més humans o més infrahumans?
La meva aposta, i vull considerar que també ho és de l'amable lector, la d'esdevenir mes humans.
Per això m'afegeixo (ens afegim?) a tots els «Crits» del món que diuen: «Prou contaminació», però no només perquè el nostre món físic, terra, mar i aire, està deliberadament contaminat, amb una contaminació que malmet la nostra salut física, sinó també perquè tenim, potser sense adonar-nos-en, una contaminació que ens denigra com a humans. La contaminació que rebaixa el nostre nivell cultural, intel·lectual, estètic, ètic, espiritual, fins a situar-nos en posicions infrahumanes.
Afirma i escriu Klaus Schwab, fundadador del Fòrum de Davos i ideòleg de la Quarta Revolució Científica i industrial, que aquesta no només canviarà el que fem, sinó el que som. Per tant, no és només una revolució tecnològica, sinó antropològica i ontològica
Amb el meu «Crit», em dirigeixo a tots aquells que per vocació o professió tenen la necessitat o l'obligació de comunicar-se, d'expressar-se, sigui a través de l'art, en totes les seves manifestacions, del pensament i de la paraula, i prego: no contamineu més la cultura! No intoxiqueu els nostres cervells i sentiments amb pensaments, paraules, escrits, representacions i imatges que denigren l'espècie humana i la situen en posicions infrahumanes!
Anem a pams. El mot cultura, etimològicament cultivar la terra, esdevé conreu de coneixements i de facultats de l'home. Quines són aquestes facultats? Durant tota la història i en totes les civilitzacions del món, hi ha quatre dimensions bàsiques de l'experiència humana que procura la convivència i la felicitat.
1. La dimensió intel·lectual, que aspira a la veritat.
2. La dimensió estètica, que aspira a la bellesa.
3. La dimensió moral, que aspira a la bondat.
4. La dimensió espiritual, que aspira a la unitat.
Respecteu i procureu la renaixença dels valors encarnats en aquestes experiències que han permès a la nostra espècie fer el salt evolutiu «d'hominització» -ja clos- a «humanització», d'«infrahumans a humans». Un procés sempre obert que depèn de nosaltres per avançar cap a més humanitat o retrocedir a posicions infrahumanes.
He llegit -no recordo on- que Joan Brossa deia que tots som, si ens hi posem, si ens hi podem i volem posar, artistes, ja sigui creadors o receptors.
Som-hi?
