04 de novembre de 2019
04.11.2019
Diari de Girona

Podríem aprendre alguna cosa de les vaques?

04.11.2019 | 06:00
Podríem aprendre alguna cosa de les vaques?

Les vaques són animals silenciosos, es mouen amb parsimònia, tenen una manera particular d'aixecar el cap i de mirar-nos com qui no mira, per després pausadament, girar-nos el cap mentre rumien sens parar. Les vaques rumien, és a dir, engloteixen lentament l'herba i la regurgiten per tornar-la a mastegar un cop i un altre fins que està ben païda. Rumiar en el cas de les vaques és alimentar-se pacíficament i pacient, oscil·lant entre la somnolència i l'actitud pensadora. De fet, tota la vida de la vaca és un deambular lent, pacífic, que deixa de banda els obstacles, sempre en sintonia i harmonia amb un paisatge ample i serè, atapeït de verd i frescor.
Dels humans diem que rumiem quan pensem, reflexionem, meditem. No sabem què pensen les vaques quan rumien. Semblen immerses en la felicitat perpètua, absortes en el present i potser oblidant el que fa una estona ha passat o han vist. En cap moment la violència fa acte de presència.
Nietzsche va ser un filòsof amb una imaginació desbordant, sorprenent i, fins i tot, inesperada. Sembla que li agradaven bastant les vaques a jutjar pel que diu en el capítol titulat «El captaire voluntari» de la quarta part de l'obra Així va parlar Zaratrusta. Un llibre per a tots i per a ningú. En aquesta obra expressa les seves idees de manera poètica i al·legòrica, però fent una poderosa crítica al sistema de valors i creences de la seva època. El que agradava a Nietzsche de les vaques no era que fossin dòcils i anessin sempre en ramat. Li meravellava (segons ens diu) la seva capacitat de pensar i que obliden tot de seguit i per això són felices.
Els humans hem irromput en el món depredant, cremant, movent roques, terres i aigües, destruint, colonitzant, escridassant, matant al éssers vius i també als nostres congèneres amb una eficàcia esgarrifosa. La violència dels exèrcits, camps d'esport i parlaments no és gaire alliçonadora. És freqüent veure com els humans mengem i bevem precipitadament fins i tot amb violència. Els excessos en el menjar i beure fan estralls: acidesa a l'estòmac, reflux gàstric, colesterols alts, obesitat, hipertensió, diabetis, cirrosis, etc. Davant del desgavell social, polític i ecològic que estem vivim, em permeteu que us proposi anar de tant en tant al camp? I que contempleu les vaques i respireu profundament a l'hora que oblideu durant una estona les preses, estirabots, violències, del permanent desviure's, de recordar els greuges i generar odi (com les vaques sembla que fan). No creieu que ens aniria bé pensar i menjar calmosament com les vaques? Potser aleshores, podríem ensumar breument l'esquerpa felicitat humana... i potser solucionarem més fàcilment els problemes del dia a dia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook