05 de novembre de 2019
05.11.2019
Diari de Girona

Absències

05.11.2019 | 00:02
Absències

an veure que els importa el benestar de totes i tots nosaltres, però com va passar als últims comicis andalusos, Catalunya ha centrat el debat polític únicament en la lluita i confrontació, una eina argumental tractada de diversa forma segons manen els postulats tàctics més que ideològics de cada partit. Però la realitat és tossuda i anònima, farcida de xifres que la descriuen encara molt necessitada dels esforços legals i administratius per aconseguir estàndards de qualitat de vida de tothom per igual. «La pobresa, tradicionalment, ha estat lligada a l'estudi de les desigualtats econòmiques i associada a les capes de població amb nivells baixos d'ingressos. Però en els últims temps, els canvis registrats en la nostra societat han arribat acompanyats de nous mecanismes de marginació en què altres factors, a més de l'estrictament econòmic, actuen com a desencadenants de processos d'exclusió social»; ho diu un informe de La Caixa que, irònicament, es dedica a investigar els índex de pobresa del nostre país. L'estudi afegeix que «parlar de pobresa avui dia significa aproximar-se a un complex mosaic de realitats que abasten, més enllà de la desigualtat econòmica, aspectes relacionats amb la precarietat laboral, els dèficits de formació, el difícil accés a un habitatge digne, les fràgils condicions de salut i l'escassetat de xarxes socials i familiars, entre d'altres». Les dades posen nombres a aquesta realitat. Una de cada cinc persones es troba en risc de pobresa. Són més de 10 milions, segons dades de 2017. Si viuen soles, cobren menys de 8.522 euros l'any. Si tenen a càrrec dos fills petits, compten amb menys de 13.635 euros anuals. En ocasions no poden engegar la calefacció o pagar el menjador de la mainada que creix sense igualtat d'oportunitats. Això hauria de centrar el debat polític. I també que avui és el Dia Internacional de les Persones Cuidadores.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook