ismet és un androide equipat amb tres càmeres digitals, tres micròfons i una sèrie de mecanismes i codificadors que li permeten aprendre dels humans tot observant-los. Els seus creadors, científics del Media Lab de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), s'han inspirat en l'obra del psiquiatre Simon Baron-Cohen, de la Universitat de Cambridge. Així, Kismet compta amb impulsos d'estimulació, que el duen a buscar complicitat amb les persones que l'envolten, a entretenir-se amb joguines com si fos un nen o a avorrir-se si no hi ha algú que li presti atenció o estigui pendent d'ell. Les expressions facials d'aquest robot, que té un col·lega de nom Leonardo, es basen en la classificació que va elaborar el psicòleg Paul Ekman, de la Universitat de Califòrnia a San Francisco. Experiències com aquestes donen la raó a analistes com Cory Kidd, també adscrit al MIT, o Clifford I. Nass, de la Universitat de Stanford, els quals han demostrat que qualsevol de nosaltres pot relacionar-se de manera càlida i fins i tot afectuosa amb un tipus de robot sociable. D'aquesta forma, s'arriba a l'extrem d'obtenir una satisfacció emocional que, molt sovint, no proporciona la companyia dels éssers de carn i ossos. Així, com recorda el professor Kwan Min Lee, de la Universitat del Sud de Califòrnia, els androides estan deixant de ser percebuts «com a eines», per passar a ser considerats «actors socials».
