Causes de la puja d'impostos
David Parron regidor Hisenda de l'Ajuntament de Llagostera
Com a un dels responsables de la puja d'impostos a un municipi gironí, concretament a Llagostera, em veig moralment obligat a contestar l'editorial de diumenge del DdG. Un espera d'un diari (tot i que cada vegada menys certament) que sigui objectiu o, almenys, que tingui, ni que sigui en aparença, certa objectivitat. L'editorial tractava sobre la pujada d'impostos «perpetrada» pels ajuntaments, com si aparentment aquesta fos fruit d'un caprici pervers d'uns polítics malvats i insensibles envers els ciutadans. Faria bé qui escriu l'editorial d'informar-se de les pujades de les despeses a què han de fer front els ajuntaments abans de fer certes afirmacions gratuïtes. Faria bé també de, en comptes d'optar pel titular fàcil i sensacionalista, comprovar si aquestes puges van acompanyades de bonificacions per a les famílies amb un menor poder adquisitiu. Faria encara millor si, abans de dir frases pomposes com «el sector públic, començant pels polítics que governen les institucions, viu aliè a aquesta nova realitat social», analitzessin el perquè de les puges d'impostos, en comptes de rendir-se a la demagògia barata. Podria parlar qui escriu l'editorial del finançament més que deficient que pateix el món local, mentre les administracions superiors fan propaganda de com li ajuden. Podria dir, per exemple, que bona part de la pujada de la taxa d'escombraries es deu al fet que l'Agència de Residus de Catalunya ha apujat un 14% el cànon per portar residus a l'abocador, que la Generalitat fa anys que no fa front al compromís de pagar el que li pertoca per cada alumne de la llar d'infants (i que no és poca cosa, 1.800 € per alumne), que la Generalitat de Catalunya no es fa càrrec de la seva obligació de control de la plaga de la vespa asiàtica i ho han d'assumir els ajuntaments, que, efectivament, l'Estat va decretar una puja de salaris del 2% per als treballadors públics per al 2020 (que pot esdevenir un 3% a partir de juliol), que la Generalitat sempre avalua a la baixa el grau de dependència dels residents dels geriàtrics municipals, aportant per tant molts menys recursos econòmics del que tocaria, entre molts altres greuges. Però no, en un exercici d'absoluta manca d'objectivitat, resulta molt més fàcil esbravar-se contra l'administració més dèbil, la local, la més propera al ciutadà, la que para els cops que haurien d'anar dirigits cap a altres administracions més llunyanes. No demanem que es comparteixi la tasca que fem, però demanem almenys respecte i que no se'n faci populisme.
Els Goigs de Sant Narcís
Joaquim Franquet Poch GIRONA
L'associació barcelonina Amics dels Goigs ha fet una reedició dels Goigs de Sant Narcís, del conegut poeta gironí de la renaixença Josep Franquet i Serra (1851-1907), que foren llorejats en els Jocs Florals celebrats a Girona l'any 1902. Anys després foren musicats pel mestre Civil. Des d'aleshores es canten en la missa major de la basílica de Sant Feliu, la diada de Sant Narcís, patró de Girona i del seu Bisbat.
L'amic Lluís Varés, membre de dita associació, gironí i actualment resident a Barcelona, ha estat un dels impulsors. Mossèn Joan Baburés, rector de la parròquia, va considerar amb bon criteri dipositar-los al cambril del Sant perquè les persones que feien la tradicional visita a les relíquies puguessin obtenir-ne un exemplar. També podien disposar com ja és tradició del sobretó amb el cotó beneït.
L'edició consta de 850 exemplars en paper Conqueror, i 1.500 en paper Registre extra os. Molt ben impresos, a color amb diverses tintes, il·lustrats amb una fotografia del quadre de Sant Narcís i les mosques. Al costat del quadre, dos petits boixos de l'antic retaule de Sant Feliu. Al contrafull hi consta un petit resum de la història, llegenda i tradició de l'insigne màrtir sant Narcís i una ressenya sobre altres goigs molt significatius, que he escrit amb l'assessorament del conegut historiador Pep Vila. No dubtem que tindran molt bona acollida, tant per part dels devots, aficionats i col·leccionistes.
