empre llegeixo amb gran interès els articles del company Josep López de Lerma, un intel·lectual de renom i un «històric» de Convergència dels anys que el Molt Honorable president Pujol demostrava que amb el «putairamonetisme» i l'equidistància vivíem millor -tant que ERC les ha volgut adoptar, abans no es perdin. No recordo per què va deixar la política i el partit, però sí que va canviar de bàndol completament, tant que a les municipals del 2011 va donar suport a Pia Bosch (PSC). A la seva columna de dissabte, López sorprèn amb una aferrissada defensa del «vot útil» per al PSC, ja que aparentment per a ell, «útil» no és el vot que permeti governar Espanya, sinó només aquell que eviti que els independentistes puguin assolir cotes de poder a les Corts, «per haver-nos robat uns quants anys de progrés». Pel que fa la resta (des del PP fins als comuns, però sense esmentar Vox), creu que a Girona «es dona un alt grau d'improbabilitat que surtin diputats i senadors».

Sempre he respectat els unionistes, sobretot si defensen l'Espanya actual amb arguments, enlloc del «pit i collons» al qual ens tenen acostumats. Però també crec que el PSC és un dels grans traïdors de Catalunya, que sempre ha estat sotmès al dictat del PSOE i dels seus barons. A més, tots dos partits pateixen amnèsia, com ja li va recordar l' Oriol Junqueras diumenge a la seva carta a en Pedro Sánchez. Recordem que fou l'any 1984 quan Felipe González, conscient que les majories del PSC només eren fruit dels vots catalanoandalusos, advertia que «el terrorisme al País Basc és una qüestió d'ordre públic, l'autèntic perill és el fet diferencial català». Des d'aleshores tot han estat decepcions, començant per les falses promeses d'en Zapatero sobre el nou Estatut, fins a la paraules d'en Miquel Iceta, que encara el 2012 advocava públicament que «els referèndums sobre la independència s'han de poder fer i que, de fet, a les democràcies avançades se n'han de poder fer». I no, no em sembla acceptable que en una qüestió tan fonamental un polític pugui canviar d'opinió com de corbata.

El nerviosisme de l'Estat, la seva violència, l'absència de diàleg, la seva caverna mediàtica, la seva incapacitat per acceptar que més del 80% de tota la gent que viu i treballa a Catalunya està a favor d'un referèndum i tants altres excessos, demostren de manera fefaent que fins i tot ells saben que sense ells viurem molt millor. En quatre anys, els espanyols han hagut de convocar quatre eleccions perquè són incapaços fins i tot de pactar entre ells, donat que no es refien ni de la seva ombra. I si no, que ho expliquin a Sánchez, que va haver de lluitar contra els seus propis companys per recuperar la secretaria general del «seu» partit.