a he llegit tots els diaris del dia, de manera que tiro el respatller de la cadira cap enrere i em mantinc una estona així, amb els ulls tancats, intentant crear dins meu un mapa del món. No un mapa geogràfic ni polític, sinó un mapa moral. Ens falta aquesta cartografia. De fet, escric a Google el sintagma «Mapa moral» i em surt una localitat d'Astúries de 59 habitants i 33 habitatges. En realitat, es diu La Moral, amb article. He d'anar a veure-la. El cas és que no aconsegueixo generar en el meu cervell una representació moral del món. I això que m'he llegit els diaris amb els seus editorials. La gent no els llegeix, els editorials, perquè tenen, sense excepció, un to acadèmic que tira una mica cap enrere. Els editorials estan escrits des del sentiment de portar la raó. De vegades és un sentiment impostat, però funciona. Hi havia, en temps, un editorialista famós, crec que d' ABC, que quan li encarregaven escriure sobre això o sobre allò altre només preguntava si havia de fer-ho a favor o en contra. Vet aquí un professional. Hi ha professionals de portar la raó: els polítics, per exemple. Els observa un en campanya i no aconsegueix trobar-los una escletxa per al dubte. Tot el que pregona l'adversari està malament, encara que estigui bé.
En les enquestes, el percentatge de la gent que diu no saber o que prefereix no contestar és baixíssim, el dos o el tres per cent, potser el quatre, però mai passa d'aquí. Per què? Perquè a la gent li produeix pànic no saber. No saber, per exemple, si és bo portar a Espanya la Cimera del Clima. Si m'hagués tocat decidir-ho a mi, hauria demanat que em deixessin llegir primer tres o quatre editorials. Dono molta credibilitat als editorials perquè en el fons de la meva ànima hi viu un senyor petit, de formació acadèmica, partidari de l'ordre. Li faig molt de cas, a aquest senyor, perquè s'assembla al meu pare. Té el front ample i quan em dona consells ajup una mica el cap i es passa la mà dreta pel front, com per fer-me saber que no és fàcil convèncer un tipus tan dur de cap com jo. Ho intento, juro que intento comprendre la realitat de cada dia. Però se'm resisteix. Sé d'allò del que estic en contra, però no del que hauria d'estar a favor. Pare, segueixo sent un desastre.
