a alguns mesos, tres jutges del Segon Circuit de la Cort d'Apel·lacions de l'Estat de Nova York van considerar inconstitucional que el president nord-americà, Donald Trump, impedís accedir a les seves publicacions a Twitter als usuaris crítics amb les seves polítiques, concloent que aquesta acció vulnerava la llibertat d'expressió. Per unanimitat, els magistrats van manifestar que l'acció de «bloquejar» els que el qüestionaven a través de la xarxa social implicava una violació de la primera esmena de la Constitució dels Estats Units, que garanteix aquesta llibertat. «La primera esmena no permet a un funcionari públic que utilitza xarxes socials amb fins oficials excloure persones d'un diàleg obert a internet pel fet que hagin expressat opinions amb les quals el funcionari no estigui d'acord», ha detallat el jutge Barrington Parker. El contingut d'aquesta resolució judicial és summament cridaner. S'hi defensa la necessitat que, tant el Govern de Trump com els seus funcionaris, siguin objecte d'un «debat obert i robust» al·legant que, si bé les discussions amb freqüència són «incòmodes i desagradables», aquest intercanvi és «una cosa bona» per a la mateixa democràcia. «Recordem als litigants i al públic que, si la primera esmena significa alguna cosa, és que la millor resposta al discurs no favorable en assumptes d'interès públic és més diàleg, no menys», es pot llegir en el text.
La denúncia va ser interposada per set usuaris de Twitter bloquejats per Trump i per l'Institut Knight per a la Primera Esmena de la Universitat de Columbia. Els demandants van adduir que el mandatari utilitzava el seu compte personal (@realDonaldTrump) com a eina per comunicar informació d'interès públic i polític. El director de l'esmentat Institut es va mostrar molt satisfet amb la sentència perquè «assegurarà que no s'exclogui gent d'aquest tipus de fòrums simplement per tenir opinions», i perquè «ajudarà a assegurar la integritat i la vitalitat d'espais digitals que cada vegada són més importants en la nostra democràcia». Si bé la Casa Blanca va desbloquejar aquests set litigants, no ho ha fet amb altres usuaris en idèntica situació, però que no han reclamat davant la Justícia.
Ens trobem, doncs, davant d'un curiós cas que demostra fins a quin punt internet i l'era digital estan canviant la democràcia i protagonitzant nombroses demandes judicials. No obstant això, la polèmica no ha quedat ni de bon tros tancada. El fenomen és bastant més complex i de ben segur continuarà generant plets i debats. Per posar un altre exemple que afecta l'altre gran partit, el Demòcrata, Alexandria Ocasio-Cortez, la representant més jove del país a la cambra, també ha estat denunciada per bloquejar persones en el seu compte de Twitter. Ella s'ha justificat al·legant que pretén així evitar l'assetjament d'aquests concrets seguidors però el mateix Institut Knight per a la Primera Esmena de la Universitat de Columbia ja li ha enviat un requeriment acusant-la d'aquest bloqueig, manifestant que tampoc està d'acord amb les seves polítiques i titllant la pràctica d'inconstitucional.
Òbviament, aquest problema no és exclusivament americà. Afecta així mateix Europa i Espanya. Pot un dirigent polític espanyol bloquejar seguidors de les xarxes socials que fa servir per a finalitats públiques o polítiques? D'entrada, no existeix cap norma que reguli la qüestió. A dia d'avui, hem d'acudir a la interpretació dels principis, valors i drets de la nostra Constitució per construir una resposta jurídica a aquesta pregunta. Fins a la data, cap sentència al nostre país ha analitzat aquest tema puntual, ni tampoc solucions normatives o jurisprudència. No obstant això, tard o d'hora acabarà a la sala d'un jutjat.
Personalment, i tot i reconèixer l'existència d'arguments en contra, crec que al nostre país la solució hauria de ser molt similar a la dictada per la justícia nord-americana, per més que fossin els condicionants del cas concret els que acabarien justificant la decisió en un o altre sentit. En qualsevol cas, cal ser conscients de dues regles bàsiques. La primera, que l'era digital està transformant les velles regles del debat democràtic i, per tant, seria convenient comptar amb una clara regulació al respecte. La segona, que no podem exigir que els altres estiguin d'acord amb les nostres idees ni impedir que reaccionin davant d'elles de forma crítica. Una qüestió diferent és recórrer a l'insult fàcil o a la calúmnia gratuïta, eines molt del gust dels que no tenen arguments ni capacitat de discutir amb racionalitat.
