Vivim moments de molta perplexitat, on la política envaeix en excés la vida ciutadana i, al meu entendre, arriba a llindars alarmants. La no col·laboració i rebuig de l'Ajuntament de Girona als actes de la Fundació Princesa de Girona, que es traslladen a Barcelona, són un exemple de comportaments propers a la intolerància o mesquinesa que no havia pensat mai veure a la ciutat. Sense analitzar les finalitats i activitats d'aquesta entitat, des de fa uns anys ha estat al centre d'oposició per part d'uns grups polítics, conduint a la situació actual que de fet representa una expulsió de la ciutat.
Perplexitat per una ciutat que va recuperar la seva vocació universitària i ara sembla que rebutja la presència d'una fundació dedicada a la recerca, innovació i als joves amb talent. Com si a Girona li sobressin per tots costats institucions d'aquest tipus. Una Universitat que no treu profit d'aquestes activitats manifesta algunes fissures importants en la seva funció social perquè no juga a beneficiar-se de les sinergies amb les institucions del seu entorn, siguin les que siguin, és un exemple d'obcecació preocupant.
On són aquests grups polítics, líders i estaments institucionals a l'hora d'ajudar, estimular i finançar la recerca, la innovació i el talent? O els greus problemes de finançament de la docència i la recerca a la UdG. S'imposen postulats nacionalistes davant del coneixement, l'excel·lència i la creativitat. Un panorama molt trist per a aquella ciutat que volia canviar i adaptar-se a la modernitat i, per damunt de tot, enamorar amb els seus espais i el tarannà dels seus habitants. Una ciutat oberta a tothom, europeista i tolerant amb els diferents i nouvinguts, com confirma la seva llarga història.
Ara que estem tan sensibilitzats pels drets fonamentals, caldria recuperar la defensa al dret a la ciutat com a espai de circulació de les idees i creences, on la participació en la vida cultural, gaudir del progrés i beneficiar-se de la creativitat troben en els seus espais públics una garantia i protecció a tots els seus ciutadans. Enfront d'una ciutat que limita o censura la circulació d'idees o l'organització d'actes d'acord amb uns estàndards polítics sense capacitat de tolerància i respecte per l'altre.
Els que ens hem esforçat per presentar Girona al món i atreure persones de diferents contrades, ens sentim tristos veient com la ciutat, sense cap mena d'oposició i crítica, es doblega sobre si mateixa i es presenta com una ciutat que selecciona els seus visitants.
Ja sabem la retòrica a l'ús sobre les majories, les excepcionalitats, etc. però la qualitat d'una democràcia es valora pel nivell de respecte als drets de les minories (o no!).
