06 de novembre de 2019
06.11.2019

Molèsties

05.11.2019 | 23:50

El que ens molesta dels altres i del món en general pot semblar personal i intransferible, perquè al capdavall allò que irrita cadascú depèn de factors que no han de ser necessàriament compartits, però hi ha elements de la vida quotidiana que emprenyen per igual una immensa majoria d'éssers vius. Aquestes molèsties són, amb tots els matisos que s'hi vulgui posar, part del nostre trànsit diari, i sempre tenen a veure amb aquelles actituds i costums aliens que entren en contradicció amb la nostra percepció de l'espai i el temps. Això val, per exemple, per a la puntualitat, per a la gent que s'autoconvida a casa, per als que xerren al cinema o al teatre, per als que miren els concerts amb el mòbil aixecat o per als que no diuen «bon dia» ni que els matin. Tots aquests elements ens acaben unint com a comunitat perquè ens constaten que cohabitem amb persones sense empatia que es dediquen a viure malgrat els altres, i no amb els altres. No es demana un gran esforç, ni tan sols que s'entenguin les pròpies manies: és tan simple com acceptar que pots fer la teva sense haver de tocar els nassos a la resta de la humanitat. Però això que sembla tan senzill, això que sembla de primer d'educació, sovint desapareix sense deixar rastre dels nostres entorns. Tot això ve al cas perquè ja fa temps que algú s'havia de posar a fer una síntesi d'aquelles coses que ens marquen el dia a dia i que ens emmirallen a les arestes del nostre caràcter. I aquest algú són Roger Coma i la resta de l'equip de Les molèsties. Aquesta sèrie, emesa per Betevé, és un veritable compendi de la irritació costumista, de la mala llet continguda i dels sobreentesos afectius; de les putadetes domèstiques, de les pretensions intel·lectuals i dels bocamolls laborals. Més que una sèrie, és la perfecta captació de les dinàmiques del que no ens agrada, una diagnosi dels límits de la paciència i de les contraindicacions de la vida en societat. És impossible mirar-la i no reconèixer-hi almenys una dotzena de situacions personals per episodi, fins al punt que rius i et fa patir en idèntica proporció. Les molèsties posa en escena aquelles coses que sovint pensem i no diem, però també les coses que diem malgrat no pensar-les del tot. És un retrat de l'escletxa que va del que som al que projectem i és segurament per això que, al final, transcendeix la mera ficció: és un manual de supervivència. No us la perdeu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook