07 de novembre de 2019
07.11.2019
OPINIÓ

Les garrotades són bones si les reben els altres

07.11.2019 | 00:30

Abans de la guerra, en alguns bars espanyols hi havia aquest rètol: «Prohibit parlar de política i religió». Eren dos temes que sovint acabaven en batusses greus. Ara no hi ha baralles per qüestions de religió, però de política se'n discuteix moltíssim, i a Catalunya la polarització és visible. Ho demostra, entre d'altres, el fet que les garrotades dels Mossos d'Esquadra són santes o criminals segons la posició de cadascú a un costat o l'altre de certa clivella ideològico-identitària.


Segons l'enquesta publicada aquest dilluns per Diari de Girona, prop de tres quartes parts dels votants de JxCat i ERC suspenen la policia autonòmica per la seva actuació durant la setmana flamígera de Barcelona. Troben fora de mida l'ús de porres i bales de foam contra el sector més agosarat dels qui protestaven per la sentència del procés. Estan d'acord amb el motiu de les protestes i es posen del costat dels seus protagonistes, fessin el que fessin, i en contra dels qui van reprimir-los.


? Pobres nois, els piquen i els agafen perquè protesten contra una injustícia.


En canvi, la mateixa actuació policial és aplaudida com a justa i necessària per una gran majoria de votants dels partits antiindependentistes: populars, socialistes i taronges. Són persones a les quals ha agradat la sentència, que desaproven els que la qüestionen i aplaudeixen que se'ls piqui el crostó de seguida que donin un pretext.


? Massa poc! Si t'encares a la policia, després no ploris.


En una societat cohesionada entorn d'unes bases compartides, la proporcionalitat o l'excés de la força emprada en una actuació policial s'haurien d'avaluar a partir dels fets objectius, al marge de si els manifestants eren dels nostres o dels altres. Aquesta perspectiva s'ha perdut, si és que mai ha existit. Ara aplaudim els policies que abo-nyeguen els nostres adversaris o els condemnem si els abonyegats són de la nostra corda, sense fixar-nos gairebé en res més. Les bases compartides brillen per la seva absència.


T'ho miris com t'ho miris no és cap bona notícia. Com més s'aguditzi la polarització més costarà el retrobament. I bé caldrà que ens retrobem, si volem continuar vivint tots en aquest país, sigui quin sigui el seu estatus institucional. Perquè volem viure plegats, oi?


Josep Benet creia que quan tothom a Catalunya sabés català, hi hauria un sol poble. Ara pràcticament tothom sap català i, per tant, hi hauria d'haver un sol poble. Però grinyola.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook