07 de novembre de 2019
07.11.2019

L'extrema dreta

07.11.2019 | 00:30

L extrema dreta no existeix. Dir que Vox és extrema dreta és d'una profunda ignorància. És no saber què és l'extrema dreta, però sobretot no saber què és l'extrema esquerra ?que Podem i la CUP encarnen? i que ha estat la ideologia més criminal de la Història. I dic «la ideologia més criminal» i no «la ideologia en nom de la qual s'han comès més crims» ?que també és així? perquè ja la mateixa idea, en la seva arrel més profunda, és el crim més atroç contra l'Home. I l'extrema esquerra existeix, a Catalunya i a Espanya. La CUP és extrema esquerra i Podem ho és. Vox, que té una ideologia més socialista que liberal i més igualitarista que meritocràtica, no és extrema dreta. No és ni dreta, en un sentit clàssic, com tampoc Hitler ni Mussolini ho foren ?pocs moviments hi ha hagut més socialistes que nazisme i feixisme? i llurs morts cal computar-los, encara que li fessin la guerra a Stalin, a l'extrema esquerra, la vella extrema esquerra criminal de sempre, a l'extrema esquerra carnissera, l'extrema esquerra que converteix la discrepància en un bany de sang, a l'extrema esquerra que no entén l'ànima i que per això tracta l'home com si fos mercaderia.


L'extrema dreta, que és un invent de l'esquerra, serveix al PSOE per excitar la por i retenir vot, o fins i tot guanyar-lo; però el veritable perill d'Espanya fora que algun dia governés Podem, amb les seves sinistres receptes de fam i mort que han assolat tot arreu on s'han dut a terme. Que a Podem no se'l presenti com un càncer per a la societat, com la més greu amenaça totalitària que ens assetja, forma part de la nostra profunda ignorància, de la desesperant immaduresa democràtica d'un poble tan panxacontent i arrogant que és incapaç d'aprendre dels errors de la seva petita història i per això perd sempre.


Perquè l'independentisme ha perdut quan ha assumit la dinàmica de l'extrema esquerra, quan s'ha volgut fer de baix cap a dalt ?quin concepte més funest? en lloc de confiar en unes elits que el guiessin i l'inspiressin. L'independentisme ha perdut perquè enlloc d'una idea de poder ha tingut una idea de carrer, perquè en lloc d'haver estat hormonal ha estat líquid, fulidal, quin gust tenen els núvols. Tribu i no Estat. Anna Gabriel, Marta Rovira, aquella declaració d'independència que feren entre dues tietes ?una empresonada i l'altra fugada? per veure quina quedava menys traïdora davant del poble a qui de mala manera havien enredat, i que de tota manera no em fa cap llàstima, perquè és el que ben bé mereixia per la mena de polítics i intel·lectuals que s'havia buscat.


Tota esquerra ha tendit sempre a ser extrema, a Catalunya i a Espanya: de vegades extremadament cretina, també, i quan els catalans, d'una manera o de l'altra, li hem confiat el nostre destí, no només hem perdut sinó que normalment hem acabat assassinats d'un tret al cap. L'independentisme ha sofert aquesta severíssima derrota, primer pel nihilisme i després per la violència, primer per la manca d'una idea clara de poder, que pogués concretar-se, d'aquesta esquerra naïf, vanal, estèril, que el guià en els anys perduts entre 2012 i 2017; i després, quan aquesta esquerra disfressada de somriure ha vist que perdia, i ha anat tornant-se extrema, tendint a la seva veritable naturalesa, per la violència que és la seva característica ?el cop de roc al cap, i només perquè aquesta vegada, d'armes no en tenen.


És molt català incendiar Barcelona i encabat fer-se l'estreta perquè ve l'extrema dreta. És molt català parlar d'extrema dreta en tercera persona i impedir l'accés d'alumnes i professors a les universitats, la lliure circulació per autopistes i carrers; o bé saltar-se la llei, agredir la policia, cremar cotxes i contenidors i les propietats dels altres. Si algun dia tornés l'extrema dreta, que no és Vox, per descomptat; si algun dia tornés l'extrema dreta no seria ni de bon tros tan totalitària, tan mesquina, tan violenta com vosaltres. Però, sobretot, no seria tan estúpida, tants treballs d'amor perduts per aquesta barreja que sou d'incapacitat i petulància, de «jugada mestra» i de limitació cantonal, i us mireu tant al mirall dels altres, per creure-us superiors a través dels seus defectes, que fa temps que us heu oblidat d'acreditar ni que només fos una virtut o un mèrit.


Extrema dreta? Quina extrema dreta? En un país que té la CUP, que té Podem, i una Laura Borràs que diu que «hem vingut a salvar el país», frase que suposo que també es pronuncià a Wannsee, mentre Heydrich explicava la Solució Final; l'extrema dreta, en cas que existís, que no existeix, no trobaria espai per posicionar-se, ni gentola disponible, ja tota abduïda per totalitarismes molt més profunds, insondables, immorals i violents, fent sempre joc amb l'únic destí que aquest poble coneix i estima, que és la humiliació i la derrota.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook