Es evident que hi ha una crisi a Espanya. Fa ja anys que a Espanya els partits no són capaços de formar un govern estable, el conflicte català comporta inestabilitat a tot l'Estat. Però a més hi ha un esgotament de la monarquia que es fa palès quan per venir a la segona ciutat espanyola el rei munta un operatiu com si anés a Síria. És una conseqüència del seu discurs del 3-O de 2017. Els errors dels borbons es paguen cars. Anem-ne a veure un del besavi Alfons XIII.

El 24 de maig de 1924 en l'actual Palau de la Generalitat en un acte públic amb l'assistència d' Alfons Sala, Primo de Rivera i Alfons XIII, aquest va fer esment a l'abolició de les constitucions catalanes per part de Felip V. Davant l'esbalaïment dels presents va dir: «Va arribar un moment en què un Rei, Felip V, que alguns de vosaltres recordareu pels seus procediments i per alguna de les seves mesures, i això el que ho diu és un Borbó. Jo sé que en aquells moments era necessari prendre mesures. Per què? Per Catalunya, per salvar a Catalunya». Al cap de set anys Catalunya va encapçalar la proclamació de la República espanyola des del balcó del mateix edifici on es van pronunciar aquestes ignominioses paraules. El rei fugia.

No sé si al cap de set anys del 2017, és a dir, el 2024, es tornarà a proclamar la república des del balcó del Palau de la Generalitat, el cert és que el Rei no ha rectificat, continua pensant que només representa, segons les enquestes, a una minoria del 13% de catalans. Com diria Antonio Gramsci, el Rei ha perdut el consentiment, és a dir, ja no és dirigent sinó només dominant. Amb policia, molta policia no guanyarà l'estima dels catalans.

No entenc com es pot ser tan poc intel·ligent. No entenc com davant del conflicte català que hi ha almenys des de 2010, ningú a Espanya -excepte els d'UP que reben de tot arreu- proposi una sortida. Tots els governs espanyols van negociar amb ETA, que va assassinar 800 persones, i no ho pot fer amb gent pacifista. Una cosa que hauran d'investigar els politòlegs de tot el món. No crec que arreglar el conflicte català sigui tan difícil. La indigència cultural i intel·lectual de la major part de la classe política espanyola farà possible la independència de Catalunya. No pas els encerts propis, cosa que podem comprovar cada dia a bastament. Crec que ens hauríem de donar un temps per pensar, reflexionar i decidir què es fa als propers anys i mentrestant intentar no insultar la intel·ligència de la gent. Malauradament, com també deia Gramsci veient l'ascens del feixisme, en uns moments que cada vegada s'assemblen més als d'ara, «la història ensenya, però no hi ha deixebles que aprenguin d'ella».