Agraïment de l'Ajuntament de Capmany

Joan Fuentes Pomés Alcalde-President de l'Ajuntament de Capmany

L'Ajuntament de Capmany vol agrair públicament l'actuació ràpida, coordinada, eficient i professional de Mossos d'Esquadra, Bombers i Servei d'Emergències Mèdiques, en el desgraciat incendi que divendres al matí es va produir en un habitatge del nostre poble, i en el que ha mort el nostre veí Valentín Mayordomo Pérez.

Fem també extensiu i públic el total suport i disponibilitat que hem tingut per part dels màxims representants de les institucions autònomica i comarcal.

En Valentín, juntament amb la seva família, feia molts anys que vivia a Capmany, i durant tot aquest temps es va fer saber apreciar i estimar per tothom, pel seu tarannà franc i cordial.

Desitgem que la seva esposa Guadalupe, també afectada per l'incendi, es recuperi aviat.

En aquest moment trist i difícil, volem fer arribar els nostres sentiments de caliu i consol a tota la seva família i amics.

Que reposi en pau.

Holocaust animal

Anna Angelats Jordà RIPOLL

Estic en contra de la investigació amb animals als laboratoris. Pensem en el bé nostre sense pensar en les barbaritats, terror que es fa en aquests centres de l'horror.

M'ha quedat gravat al cervell, quan fa ja temps dos monos eren ficats en una nevera, suposo que per saber quan aguantaven. I ells s'abraçaven, pobrets. O una altra de grossa; condemnar aquests éssers vius a morir d'insomni, és clar, provocat. De quina manera ho deuen fer? La gota al cap, o potser els punxen perquè no s'adormin? I així un llarg etcètera.

Voldria fer un breu apartat. Els animals són éssers intel·ligents. No són com nosaltres, els humans, però en moltes coses ens superen. Quina impotència deuen sentir que no els facin cas. Tampoc tenen eines per defensar-se. S'haurien de buscar alternatives. Que s'investigui amb nosaltres, però que la medicina sigui innòcua, que no ens mati. Tot, ­menys utilitzar els animals per les nostres desgràcies, convertint en vertaderes víctimes els pobres éssers que no es poden defensar. Siguin rates o qualsevol altre, tots es mereixen un respecte.

És clar que ens hem de defensar si ens ataquen, però això és una altra cosa. L'home no té aturador i els «matxaca» fins a la mort. Que trist.

Amb aquesta carta poso també un gra de sorra per una democràcia encara massa feble, ja que això no ho he sentit defensar a ningú, però penso que algú ho havia de dir.

I per acabar, una breu llista de greuges:

Per als animals que viuen en granges, tots amuntegats, sense poder ni moure's. Per als animals que malviuen en nínxols sense poder ni rascar-se si tenen picor.

Per a tots ells només puc dir: Pobres animals, per ells, ja fa massa temps que ha arribat la inquisició.

Telefónica, manca de manteniment i abandonament de les seves línies de telèfon

Joan Puig parlavà

Som una petita empresa, que des de fa 18 dies que no disposem de cap servei de telefonia ni internet. No podem facturar, obrir notificacions electròniques, ni enviar documents, etc. Els mòbils de què disposem no poden accedir a segons quins documents que s'emmagatzemen dins de l'ordinador.

Múltiples trucades als telèfons 1003 d'avaries, al 1004 d'atenció al client, al 1489 d'atenció a les ­empreses. Sempre la mateixa resposta mecànica: «Els nostres ­tècnics estan treballant per reparar la seva avaria». Sembla que actualment Telefónica ja no inverteix en instal·lacions que comuniquen per cable, i que només treballen amb fibra òptica. Però mentre aquesta no arriba, per uns miserables 150 metres de cable hem de quedar-nos incomunicats?

Davant les informacions que tan sovint surten a la premsa dels beneficis de les grans empreses, entre elles Telefónica, em pregunto qui pot plantar cara a una empresa de tal magnitud per reclamar un servei establert per contracte i que a dia d'avui és d'una necessitat vital. I com cop de gràcia, senyors de Telefónica, acabo de rebre la seva factura de novembre i veig que no em descompten res per la falta de servei i, en canvi, em continuen cobrant per la línia i el seu manteniment. Intolerable i vergonyant!

Seria bo que en plena campanya electoral en què els polítics s'omplen la boca de promeses, moltes vegades utòpiques, tractés de fer complir les promeses reals, les que per decència i responsabilitat ens corresponen.