10 de novembre de 2019
10.11.2019

Els paradistes de les Fires, descontents

10.11.2019 | 06:00

Em voleteja pel meu cap calb la idea que aquestes Fires de Girona d'enguany a més de no haver estat com les dels darrers anys, han descontentat a molts, no tan sols visitants sinó tanmateix entitats, firaires, organitzadors d'esdeveniments diversos i paradistes. És públic el monumental emprenyament de les entitats per la decisió unilateral dels governants independentistes actuals de l'Ajuntament gironí de suspendre els concerts de La Copa i de les barraques, així com el descontentament dels organitzadors del sopar de festa major, dels vermuts, del concurs de paletes, de la cursa d'orientació, dels tallers i dels espectacles diürns de La Copa, tots tanmateix suspesos. No fa pas gaire que m'he assabentat pel Diari de Girona que els paradistes d'artesania i d'a­li­mentació han estat igualment descontents d'allò més. Tradicionalment estaven ubicats a la plaça Vicens Vives, darrere dels jutjats; ara bé, els responsables actuals de l'Ajuntament s'adonaren que moltes de les concentracions independentistes es produïen al voltant dels jutjats i decidiren, de manera unilateral, traslladar els paradistes a l'esplanada de La Copa, que havia restat buida per haver suspès les barraques. És evident que aquesta decisió ha facilitat la continuació de les possibles concentracions independentistes al voltant dels jutjats, però, en bescanvi, ha perjudicat els paradistes, que han estat allu­nyats del centre de la ciutat, i han vist que quan ha plogut tot s'ha inundat de fang i quan no ha plogut la pols ha malmès els productes, a més d'in­comodar els visitants i possibles compradors. Fa la sensació que els governants independentistes actuals de l'Ajuntament gironí hagin prioritzat el fet de facilitar les possibles concentracions independentistes al voltant dels jutjats que el bon desenvolupament de les Fires. I ensems fa la sensació que tot s'hi val pel bé d'una ideologia determinada.
L'estadista rus Nikita Krushchev digué en certa ocasió: «Els polítics prometen un pont inclús on no hi ha riu». Jo em pregunto: verament calia prometre per part d'alguns polítics una independència i, a més a més, assolida per la via unilateral en contra de la majoria dels catalans i catalanes? I tots plegats necessitàvem patir tot aquest tortuós camí cap a una República que a hores d'ara és imaginària? De debò hi havia un riu, que és com dir si havia una necessitat extrema, per tal d'haver promès aquest pont cap a la independència? Tan malament estàvem? Verament necessitàvem els ciutadans i ciutadanes les nefastes conseqüències d'unes equivocades decisions unilaterals?
L'escriptor suís Louis Dumur escriví al segle dinou: «La política és l'art de servir-se dels homes fent-les creure que se'ls serveix a ells». Fa un temps alguns polítics catalans decidiren amagar-se darrera d'una bandera per tal d'amagar les seves ineptituds i corrupcions (tres per cent), i així conservar el poder. Molts polítics actuals són bons d'a­llò més en aquest art que feia referència l'escriptor suís. I tot fa pensar que els go­ver­nants independentistes actuals de l'A­jun­tament de Girona són uns excel·lents ar­tistes. De totes maneres, tot veient que ca­da vegada hi ha més persones descontentes, emprenyades, àdhuc perjudicades, tal vegada ja està arribant l'hora d'elegir uns polítics que més que bons artistes de la política siguin bons gestors de les veritables necessitats de tots plegats. Ja va sent hora!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit