Els ciutadans estem convocats de nou a les urnes després que cap partit polític arribés a un acord per formar govern. La culpa no és del sistema, sinó d'una generació de dirigents que no acaba d'assabentar-se que les majories solitàries van finir i que la seva funció consisteix a millorar coses reals. Quatre eleccions generals en quatre anys evidencien l'estrepitós fracàs d'uns líders que, a sobre, repeteixen aliens a qualsevol responsabilitat. No hi són per guanyar batalletes, sinó per oferir solucions. Això exigeix ??renúncies i voluntat sincera de pactes. El problema comença a ser la política en si mateixa, convertida en improductiva. Un símptoma greu perquè afebleix la democràcia i deixa a la intempèrie els ciutadans. La repetició electoral d'avui ofereix una segona oportunitat per donar un tomb a una situació política molt delicada. Malgastar-la seria imperdonable.

Per acabar-ho d'arrodonir la campanya electoral ha sigut espantosa. Tant el debat dels cinc principals líders estatals com el dels caps de llista per Barcelona han resultat insuportables. Propostes inexistents, discursos prefabricats, eslògans dictats pels assessors de comunicació. L'absència d'idees per afrontar els principals reptes socials és preocupant. La situació política de Catalunya gairebé ha monopolitzat la campanya. Amb més visceralitat per totes parts que racionalitat i propostes assenyades. Semblava que la consigna era veure qui la deia més grossa.

I la realitat ens diu que l'economia emet se­nyals d'esgotament. La Comissió Europea ha rebaixat aquesta setmana les previsions de creixement per a la zona euro, també per a Espanya. La taxa d'atur no baixarà del 13% com a mínim fins a l'any 2021. La producció industrial espa­nyola retrocedeix després de molt temps. Tenim la tornada al proteccionisme que promou els Estats Units, el pols comercial amb la Xina o l'imminent Brexit. Massa perills com per seguir entretenint des de la tribuna en diatribes vàcues.

Predominen, eleccions rere eleccions, les receptes genèriques que mai aterren a les realitats. Les posicions muden sense escrúpols, del matí a la tarda, per adaptar-se al vent sense que ningú exigeixi comptes per tanta inconsistència demagògica. Els missatges segresten la raó i apel·len a les emocions com si prenguessin les audiències per simples i manipulables. Malgrat tot, i encara que sigui fatigats i maleint una repetició electoral que, en cap cas, és atribuïble als ciutadans, avui toca anar a votar. Sempre és important acudir a les urnes, però, en l'actual escenari polític, més que mai.