11 de novembre de 2019
11.11.2019
Diari de Girona

Quin sector de la construcció ens cal?

11.11.2019 | 00:16
Quin sector de la construcció ens cal?

SOS Costa Brava i moltes altres entitats han manifestat reiteradament la seva preocupació per com el desenvolupament urbanístic de la Costa Brava incideix negativament sobre la natura, el paisatge i la qualitat de vida dels seus habitants. Aquesta incidència negativa, considerem que sovint ha sigut la conseqüència d'una aplicació quan no d'una interpretació especulativa del vigent planejament urbanístic.


Hem entrat a l'era de la sostenibilitat (per imperiosa necessitat més que per vocació) i, per tant hem, d'assumir els principis del desenvolupament sostenible i fer una gestió dels recursos d'acord amb ells. És especialment preocupant que a la Costa Brava tenim un model turístic que no compleix amb els criteris de la OMT (Organització Mundial del Turisme, https://www2.unwto.org/es/content/acerca-de-la-omt), organisme de les Nacions Unides encarregat de la promoció d'un turisme responsable, sostenible i accessible per a tothom. L'OMT advoca per un turisme que contribueixi al creixement econòmic, al desenvolupament harmònic i a la sostenibilitat ambiental.


L'activitat humana a la Costa Brava no es porta a terme amb criteris econòmics i ecològics sostenibles, ni es prenen mesures per preservar la biosfera que volem sigui la dinamitzadora socioeconòmica del territori. No protegir activament la Biosfera tindrà inevitables pèrdues econòmiques i danys socials.


Sovint es pretén construir en zones on ja hi ha edificacions sense ocupar o en clar estat de deteriorament quan no d'abandonament i ruïna. Tampoc entenem que sigui raonable ni sostenible augmentar l'espai urbanitzable no gaire lluny d'on hi ha nombroses parcel·les sense edificar. És del tot necessari que el nou Pla Director Urbanístic en què s'està treballant sigui valent en la promoció d'un model sostenible d'usos del territori i es basi en la ja declarada emergència climàtica, el compliment estricte de la legalitat urbanística i la protecció del medi ambient i del paisatge i l'aplicació estricta dels criteris de sostenibilitat.


Sovint, des del món de la construcció i de certs polítics i partits acusen a qui vol protegir a la natura de voler destruir el professional i en el seu moment pròsper sector de l'edificació a la Costa Brava i que es pretén arruïnar i enviar a l'atur els paletes, lampistes, fusters, instal·ladors, arquitectes, constructors i promotors de la Costa Brava.


Jo crec que ningú no pretén destruir ni llocs de treball, ni empreses, ni aturar la creació de riquesa i prosperitat. Al contrari, exigim que totes aquestes activitats siguin veritablement sustentables per tal que les nostres generacions i les futures en  gaudeixin. L'expansió urbanística de segones residències, són una hipoteca difícil de pagar pels ajuntaments a través únicament de la recaptació dels IBIs, una vegada s'hagin recepcionat les urbanitzacions, doncs aquest impost és del tot insuficient per la bona gestió i manteniment de carrers, zones verdes públiques, estacions de depuració i bombeig d'aigües residuals, xarxes de clavegueram i aigües plujanes, pous d'extracció, tractament i xarxa de distribució d'aigua potable, xarxa de distribució elèctrica, enllumenat públic, recollida d'escombraries i el seu correcte reciclatge, el manteniment de les franges de prevenció d'incendis, o un nombre suficient d'efectius policials que garanteixi la seguretat a les noves urbanitzacions.


L'IBI tampoc podrà generar recursos suficients per invertir en millores o noves infraestructures que puguin garantir uns bons serveis municipals a la població resident com, per exemple, una nova xarxa de fibra òptica (fonamental pel teletreball), una xarxa de distribució d'energia de gas o la captació d'energia solar, un transport públic de qualitat, un nombre suficient de places a escoles, llars de jubilats, polivalents o centres cívics i, en definitiva, el manteniment del patrimoni municipal, moltes vegades de gran valor arquitectònic, a banda dels imprescindibles serveis tècnics municipals.


A fil per randa de tot el prèviament exposat, entenem que és de la màxima urgència reconduir el sector de la construcció. Demanem a totes les administracions amb competències en la gestió del territori (especialment ajuntaments i Generalitat), al sector de la construcció i a tota la societat que s'impulsin urgentment mesures efectives per afavorir un urbanisme sostenible i aturi les iniciatives que no compleixin estrictament els criteris de preservació del medi ambient, del paisatge i dels valors socials i culturals que hi són associats. 


Fins ara la gran majoria de l'activitat del sector de la construcció ha estat per fer edificacions noves, normalment de qualitat qüestionable arquitectònicament o urbanísticament i utilitzades uns pocs dies a l'any. Entenem que cal que el sector es transformi i converteixi en el sector que necessitem imperiosament i mes concretament:


1. Que l'activitat econòmica del sector de la construcció estigui basada en la remodelació, renovació, rehabilitació, adequació, optimització i reciclatge del parc d'edificis existent per complir el codi tècnic d'edificació de la Generalitat, Espanya i la Unió Europea. Cal que es compleixin les exigències presents i futures quant a sostenibilitat energètica, d'aigua i residus.


2. Repensar i establir el nou urbanisme que ha de fer sostenible la Costa Brava i convertir-la en un destí turístic de qualitat i competiu internacionalment, prioritzant la rehabilitació del patrimoni arquitectònic i natural.


Per acabar, volem dir amb la màxima contundència que per generar activitat  econòmica i crear llocs de treball  no s'ha de repetir el model que ens va portat a l'anterior crisi, ni a la destrucció progressiva del territori. Cal adequar el sector de la construcció als nous requeriments de la societat actual: l'economia circular i l'economia verda. No fer-ho és demagògic i pot portar-nos a un desastre social sense precedents.


El nostre llegat a les futures generacions ha de ser millors construccions i millors paisatges. El llegat de la nostra era no pot ser augmentar indefinidament l'extensió del territori construït. El que cal és la transformació de les edificacions recuperables per fer-les sostenibles amb nul o quasi nul cost energètic, estalviadores d'aigua, recicladores de residus. Hem de viure en harmonia i sintonia amb la natura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook