Jo, quan escolto «caixa de resistència», em poso la mà a la cartera. I mentre comprovo que no me l'han robat, em venen al cap imatges del Vivales i la seva cort dels miracles -perquè miracle és viure així de bé sense vinclar l'esquena- atipant-se de musclos i bevent els millors vins, a la salut dels catalans que s'han de llevar cada dia per treballar. Per tant, l'únic que em sap greu del robatori de 40.000 euros de l'acampada de Barcelona que havien d'engrandir en igual proporció les arques de resistència i el perímetre del Vivales, és no haver-lo comès jo. A Girona hauria d'haver-hi iniciatives similars, els de províncies també reclamem l'oportunitat de fotre mà a caixes de resistència. Les millors ofertes tenen sempre lloc a la capital, ja quan jo era petit hi anàvem per comprar a El Corte Inglés, inexistent a Girona. Els temps no canvien i, ja pare de família, hauré d'acompanyar l' Ernest a Barcelona així que hi hagi una nova acampada, per ensenyar-li a fer diners ràpids gràcies als babaus que ens els posen al davant.

Un campament de joves ociosos que demanen compreses i condons per fer la revolució, i que recapten diners sense saber ni per a què ni on guardar-los, és un regal massa llaminer per desaprofitar-lo. Romàntic com soc, vull pensar que el lladre no es va limitar a passar per allà i estirar la mà, sinó que es va disfressar de revolucionari des del primer dia, però amb l'objectiu final en ment, que no era altre que els diners. Vull imaginar-lo cantant L'estaca, participant de forma vehement en les assemblees -«garrepes, poseu més diners a la caixa de resistència, que els nostres exiliats passen gana!»- signant tos els manifestos, emborratxant-se i mirant d'endur-se una CDR a l'hort, com qualsevol dels acampats.

O potser no. També m'agrada creure que el lladregot va ser un CDR adherit a la causa. Que després de dies sabent que hi havia 40.000 euros orfes i de dubtes existencials sobre si val la pena trair els ideals per un grapat d'euros, va veure a la tele la imatge rodonenca del Vivales i el palauet on mora amb la seva cort, i no va tenir dubtes: agafa els diners i corre. Se'ls gasti com se'ls gasti, sigui en putes, en droga, en alcohol o apostant en baralles il·legals de gossos, aquests diners hauran tingut un final millor del que els esperava.