Ja tornem a ser-hi

Lluís Torner i Callicó girona

Deu de novembre, amb l'es­tat d'ànim un xic contorbat, per tota la problemàtica sorgida, arran de l'extrema duresa de la sentència, augmentat pels continguts dels missatges que anaven ar­ribant, amb relació als discursos, dels representants de certs partits, que més que parlar dels respectius programes anaven dedicats, bàsicament, al denominat problema català, com a tema principal; per això, no n'hi havia per menys que afrontar aquestes no­ves eleccions amb un cert neguit.

Solament calia haver seguit els debats i els mítings dels darrers dies per veure que seria una realitat allò que diu la saviesa popular que: Segones còpies no són mai bones, fent témer que la cosa no pintava massa bé.

Tornant a les dites populars, molta gent, sobretot els que ja tenim una edat, pensem que va ser un goig sense massa alegria, ja que mentre els partits catalans, varen sortir bastant ben parats, a l'altre costat els partits més dretans, en especial dos d'ells, varen pujar notablement, i ens ho posaran molt difícil. Fins i tot, varen tornar-se a sentit veus del: «A por ellos...»

Pel que fa a dos dels partits que han perdut escons, un d'ells especialment -amb perdó- tornem a acudir a una altra dita, aquesta manllevada del castellà, aquella que diu: Sembra vents i recolliràs tempestats. Bé! No som experts en política i potser ens ho mirem malament, però es tracta tan solament del nostre parer.

30 anys de la Fundació Astrid 21

Narcís Cadena i Masó GIRONA

En la celebració de la trobada, el grup de dansa ens ha recordat que el mar està en perill. Per mitjà d'un vídeo hem pogut veure les diferents tasques realitzades per cadascuna de les seccions al servei d'aquestes persones. Una noia agraïa a la fundació perquè li van aconseguir un lloc de treball. Administra el sou que guanya i per aquest motiu se sent més lliure i independent: escull on anar de vacances, va a la discoteca o al cinema, etc. Tot això ha estat possible perquè, fa més de 30 anys, la llavor sembrada per na Maria Lluïsa Ferrer, amb l'ajut de na Maria Àngels Oliveres, en Joaquim Albertí i moltes famílies, crearen l'Associació Trisomia Down 21 de Girona i Comarques. La Creu Roja els va cedir un local i com que les necessitats d'aquest col·lectiu augmentaven, la Diputació els concedí una casa al barri de Sant Narcís. Posteriorment es constituí la Fundació.

Això de «la igualtat de tots els espanyols» és només en teoria. Les institucions benèfiques de Madrid reben més subvencions que les més allunyades amb unes necessitats semblants.

Per aquest i altres motius us dic: moltes gràcies!

Pel vostre treball ben fet de manera constant. Per la vostra perseverança en la pràctica de la justícia, modificant una mica el nostre feble teixit social.

Perquè busqueu els llocs de treball escaients per a les persones acollides per la vostra fundació en comerços, indústries, empreses de serveis... Cal felicitar a alguns empresaris constructius, perquè solucionen problemes de marginació laboral.

La presidenta, na Pilar Albareda, any rere any, els agraeix pregonament aquest fet. També ho fa extensiu a les autoritats, als col·laboradors, als presents...

De mal a pitjor

Màrius Viella La Bisbal d'Empordà

Ja s'ha votat i ha passat el que tothom sabia que passaria, excepte qui va provocar i convocar les eleccions que no és altre que Pedro Sánchez, que ha cavat la seva fossa política. Quan la incompetència professional, cultural i política es manifesta en el personatge i aquest «s'enroca» en la ignorància, els resultats sempre són catastròfics pel futur del país que ha de conviure amb la política discriminatòria.

Ara per reblar el problema, voldria donar les gràcies i felicitar tots els abstencionistes d'arreu de la geografia de la península Ibèrica pel seu gest patriòtic i cívic en no pronunciar-se a les urnes. Espero que aquest mutisme també el tinguin quan s'adonin que s'han equivocat en no anar a votar, i que no critiquin cap decisió del govern que ells han contribuït al fet que s'estableixi a l'Estat espanyol o sigui, muts i a la gàbia, perquè tindreu allò que heu volgut tenir. Els hereus i nostàlgics de la dictadura franquista, gràcies a la vostra abstenció, han agafat embranzida per fer anar de cul quelcom govern democràtic, i això costarà molt de vèncer i superar perquè encara hi ha molta gent que gaudeix dels rèdits de la dictadura franquista com són els militars veterans i els seus hereus i descendents.

Sánchez no va voler pactar amb Iglesias, però ara només pot pactar amb qui li vulgui donar suport si en fa prou, o dimitir i abandonar la política perquè s'ha de ­mentalitzar que no és prou intel·ligent per liderar el govern d'aquest país.