Possiblement ben aviat tindrem nou Govern a l'Estat espanyol. Però els resultats del proppassat diumenge portaran molta més inestabilitat. Pedro Sánchez perd tres diputats i no suma majoria absoluta amb les forces d'esquerra. Estava convençut de millorar els resultats, però a mesura que passaven els dies anava perdent llençols a cada bugada.
La seva campanya ha estat dolentíssima i aquells que el van assessorar de la convocatòria electoral no pensaven amb les conseqüències del procés. Veure els carrers de Barcelona cremant només va servir perquè Vox s'engreixés a mesura que s'anaven reproduint els aldarulls. I d'altra banda situava el PSC en una posició complicada. De ben segur els seus resultats haurien estat millors si el president del Govern en funcions no s'hagués vist obligat a competir amb el PP i Cs, que demanaven diàriament l'aplicació de la Llei de Seguretat Nacional o bé de l'article 155 de la Constitució.
D'altra banda, el PSOE s'equivocà en les maneres com exhumà el cadàver de Francisco Franco. No hi ha dubte que el dictador havia d'abandonar el Valle de los Caídos, però no amb els honors de la seva família i el grapat de nostàlgics que gaudiren d'un programa de televisió en directe. El rèdit no se l'apuntà Sánchez, sinó Abascal.
Amb aquest panorama haurà de pactar amb Unides Podem i la suma de les dues formacions resta lluny d'una majoria parlamentària. Necessitaran els nacionalistes i una ERC que s'ha vist obligada a cedir dos escons a la CUP.
Les matemàtiques no li seran favorables, a Sánchez. PP i Vox han millorat els resultats i faran tota la demagògia possible davant qualsevol pas que faci el líder socialista. Pablo Casado no ha arribat al centenar de diputats i la ultradreta li comença a fer ombra. Malgrat l'ascens considerable continuen sense gaudir de representació a Euskadi. I a Catalunya han puntuat només a la circumscripció de Barcelona. Amb aquests dèficits continua essent complicat ser alternativa de govern.
I el gran derrotat de la nit electoral fou Albert Rivera. Amb només 10 escons resta ja com una força insignificant. Ho tenia tot a favor al mes d'abril, fins al punt que podia pactar un govern per a quatre anys amb els socialistes, però li van fer creure que podia ser alternativa al PP. Des d'aquell moment s'entregà als conservadors i pactà arreu amb els populars que necessitaren el suport de Vox. Això ha estat letal per als seus interessos i difícilment Ciutadans surarà al llarg d'aquesta legislatura. El partit corre el risc de desaparèixer, i més després de la dimissió d'Albert Rivera, i de gaudir d'unes grans perspectives ha passat a veure's superat fins i tot per ERC com a grup parlamentari.
L'independentisme va sortir reforçat de la cita electoral. Els dos diputats de la CUP fins ara els ostentava ERC i JxCat augmenta un escó a Barcelona. Serà bo veure com administren aquest resultat i si són capaços d'establir ponts de diàleg per tal de treure Catalunya de l'atzucac en el qual es troba. Cert és també que necessitaran complicitat per part de les formacions estatals d'esquerres. Aquí Pablo Iglesias pot jugar un paper important, atès que sempre s'ha mostrat obert al diàleg i a buscar solucions, allunyades de les mesures radicals.
La legislatura no serà fàcil. Els tres milions de vots de Vox facilitaran que els ultradretans puguin presentar recursos al Tribunal Constitucional i estiguin en condicions de bloquejar les renovacions d'òrgans fonamentals de l'estat. D'ara endavant Pedro Sánchez haurà de buscar un diàleg imprescindible per desbloquejar la formació del govern i entendre's amb partits de tot l'arc parlamentari. Més difícil, impossible.
