12 de novembre de 2019
12.11.2019
Diari de Girona

Que Déu ens assisteixi

12.11.2019 | 00:08
Que Déu ens assisteixi

Vaig patir a la mili un capità que es tenia a si mateix per un gran estratega. Li agradava jugar a les guerres, és clar. El normal és que hagués jugat amb ninotets, però com que disposava d'éssers vius –els soldats– als que podia tractar com ninots, es passava el dia ordint batalles que li copiava a Napoleó o que sorgien del seu propi senderi, després de la ingestió de mitja ampolla de conyac, al qual era també molt propens. Gaudia vestint-nos de guerrillers per prendre posicions enemigues plenes de nius de metralladores. Hi havia en aquest gust pel vestuari unes inclinacions perverses, com les del senyor gran que juga amb els vestidets de la Barbie. Però era el nostre capità. A més, a la mili es veien coses que mai creuríeu, de manera que l'obeíem sense dir ni piu per por a passar el cap de setmana al calabós, on ens feia visites inquietants.

Un dia, ens va ordenar disfressar-nos de camuflatge per guanyar una guerra imaginària que no tenia ni cap ni peus. El recordo inclinat sobre un mapa de la regió en què havia assenyalat els punts a conquerir per les patrulles que formàvem el contingent aliat. En això, a causa d'un moviment brusc, va vessar sobre el mapa la tassa de cafè amb llet que li acabava de servir el recluta cambrer. El líquid es va estendre per les valls i rius, va negar els prats i va deixar el pla fet un desastre. Què va passar llavors? Que el capità va fingir que no havia passat res i va seguir assenyalant els nostres objectius sobre aquell tros de paper totalment il·legible. Com és lògic, la resta dels assistents vam fer com que el cafè amb llet continuava a la tassa, perquè a un capità no pot passar-li un desastre així, i vàrem fer veure també que tot estava en ordre. Vam perdre la guerra fictícia, és clar, fet pel qual vam ser arrestats. Ens va lliurar de l'afusellament el fet que ens trobéssim en temps de pau.

En això pensava jo la nit electoral, en el mapa polític, gairebé il·legible, que havia quedat després de l'escrutini. Però què han fet els nostres generals davant de la calamitat provocada per ells mateixos? Han dimitit? S'han tallat les venes? S'han penjat de les làmpades dels seus despatxos? En absolut. Fingeixen, com el meu capità, que no ha passat res.

Que Déu els assisteixi i ens assisteixi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook