12 de novembre de 2019
12.11.2019
Diari de Girona

El somni de Jordi Cuixart

12.11.2019 | 00:08
El somni de Jordi Cuixart

El llibre Tres dies a la presó. Un diàleg sense murs recull una sucosa entrevista que va fer la periodista Gemma Nierga a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, condemnat per sedició a nou anys de presó i d'inhabilitació pels fets d'octubre de 2017.

Queda clar que l'entrevistadora sucumbeix a la fascinació de l'activista empeltat del seny dels minyons escoltes i de la rauxa dels hippies happy flower.

Jordi Cuixart, apòstol de la doctrina de la independència de Catalunya, s'embolica amb un sudari de pacifisme utòpic desmentit a diari per l'acció violenta de joves enrabiats.

Llegint el seu currículum hom s'assabenta que va muntar l'empresa d'envasats Aranow Packaging Machinery, va ser membre del Centre Metal·lúrgic de Catalunya i patró de la Fundació Privada d'Empresaris FemCAT.

Males llengües garlen que comptava, a l'hora d'emprendre el negoci, amb amistats que actuarien de fiadores si l'empresa no assolia les expectatives.

En un passatge del llibre, l'empresari confessa: «No m'importa l'èxit perquè tinc molt clar que tot és efímer. Faig estadístiques com ara felicitat  versus ingressos (...). Quan he estat més feliç era quan menys ingressos tenia. En canvi, les èpoques en què he tingut més diners, no ho he estat tant». Quina modèstia més exquisida! Manlleva aquell conegut refrany que els diners no fan la felicitat! Ara bé, no és cap disbarat admetre que els calés ajuden a viure més bé.

De fet, Mahatma Gandhi deia que «la felicitat esdevé quan allò que tu penses, dius i fas estan en harmonia». Sembla que el prosèlit ha triat a convertir-se en deixeble d'aquell que va intentar sintetitzar els preceptes del budisme, del cristianisme, de l'hinduisme i l'islamisme? I també la teoria i pràctica de la no-violència?

Si la resposta és afirmativa, aleshores, el recinte de Lledoners podria ser un excel·lent indret de meditació i recolliment per si es vol emular la figura de Gandhi. Encara que només sigui una aturada en el camí per recuperar forces i continuar endavant.

Hi ha una altra qüestió que cal examinar amb deteniment perquè és un tomb en el pensament de l'independentista empresonat. Sense cap mena de vergonya manifesta: «M'he trobat defensant una cosa més èpica que el dret d'autodeterminació de Catalunya. Ara estic defensant la democràcia. És una cosa tremenda».

I tant que sí! Ha de ser terrible pensar que ara cal coratge, esforç i heroisme perquè està en perill la democràcia. Només en un estat de consciència alterat, semblant a la situació d'un somni acompanyat d'al·lucinacions, algú és capaç de diagnosticar una sistemàtica conculcació dels drets emparats per la Constitució i l'Estatut. En quin món s'ubica aquest bon jan? Potser en el quimèric País del Mai Més.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook