Entrava la jove amb accent argentí al bar, uns dies abans de les eleccions generals. I amb uns clients, va acabar parlant de política. Estaria bé votar a Vox, deia, per posar ordre. I aturar la immigració il·legal. Els feligresos estaven sorpresos. La noia, alegre i despreocupada, captada per la propaganda a les xarxes, mostra el vot en augment del partit d'extrema dreta, que ha vençut el vot útil, i amenaça els grans partits.

Hi ha una política de traç gruixut, i una política de gestió dels problemes. I tenim, a vegades, l'absència de política. L'abandonament de la gestió és perillós perquè ajuda els populismes. I tenim una percepció de la gestió pública en època de crisis, i una percepció diferent en temps de bonança. Vegin el líder de Vox, envoltat d'una cúpula benestant, que defensa eliminar estructures polítiques, quan ell va créixer a l'ombra d'una fundació vinculada al poder, i només la va deixar quan un escàndol el va fer dimitir. I presenten un programa econòmic neoliberal, que sembla oblidar les classes desfavorides, per defensar una societat on els rics paguin pocs impostos, i la sanitat privada sigui important.

O canviant la ideologia política, el programa econòmic de la CUP, que proposa nacionalitzacions a «tutti pleni», quan hem viscut l'enfonsament del sistema públic de caixes català, i va resistir sobretot la gran caixa de capital privat, ara amb seu a València. És aquesta una solució realista? Hi ha detalls en la nova política perillosos, com l'intent de prohibició a la premsa que no combrega amb tu, a la assistència als teus actes. O intents de boicot als mitjans que no t'agraden. Accions que parlen de sectarisme i prejudicis. I que presagien polítiques de mà dura, si poden governar. Les solucions populistes, sota banderes que onegen de forma amenaçadora contra el rival solen tenir missatges simplistes, xenòfobs, empobridors. En el fons, les teves llibertats es perden quan trepitges les dels altres. No es parla gaire d'això, però els prejudicis de l'antiga immigració respecte a la nova, a França, és un tema estudiat. I que ha afavorit molt el Front Nacional. És la línia tan minsa que ens fa ser una democràcia sense partits populistes, i un cop creuada, és difícil tornar enrere, perquè vivim en la demagògia i els eslògans falsos i repetits. Contra això, esperit crític.