14 de novembre de 2019
14.11.2019
Diari de Girona

El desig de patrimoni

14.11.2019 | 00:18
El desig de patrimoni

El passat mes de juliol d'aquest 2019 es va anunciar que la ciutat de Girona ja havia aprovat el pagament de l'últim termini per la compra de la col·lecció d'art Santos Torroella. Aquest darrer pagament era de 500.000 euros. El cost total de la citada col·lecció en el seu dia es va fixar en 3.900.000 euros, que en l'anterior moneda haurien sigut més de 600 milions de pessetes. Es tracta d'unes obres d'art i documentació que va col·leccionar durant la seva vida Rafael Santos Torroella. Ell era nascut a Portbou el 1914 i va morir a Barcelona el 2002; era crític d'art, escriptor i dibuixant.

Història gironina: el dia 14 de febrer de 2014 en sessió plenària de l'Ajuntament de Girona es va prendre l'acord de la compra del fons Santos Torroella i que, per l'elevada quantia del seu preu, es fraccionaria amb anualitats. Amb el pagament esmentat més amunt, la ciutat (és a dir, els ciutadans) ha (hem) acabat de pagar el compromís. Aquella sessió plenària d'ara fa cinc anys, però, va ser significativa, fins i tot polèmica, perquè, en fer la votació, aquella compra va obtenir onze vots a favor, onze vots en contra i dues abstencions; en aquell moment el «vot de qualitat» de l'alcalde Puigdemont va decidir la compra de la col·lecció. Fins aquí, doncs, no pas gaire entusiasme. Unanimitat, no, ja es veu. Però ja se sap que dintre d'una ciutat, amb representants reflexius i ponderats, les opinions i els criteris poden ser diversos, després s'amotllen i s'assumeix un cert sotmetiment a les normes i al pas del temps.

Va venir després el projecte arquitectònic per a la remodelació de l'edifici que haurà d'acollir l'exposició definitiva del fons Santos Torroella que serà casa Pastors, l'antic Palau de Justícia, a la plaça de la Catedral. Es tracta d'aquella construcció venerable i emblemàtica i, com és evident, necessitarà una remodelació, és a dir, un projecte que ja ha sigut redactat i dibuixat i pagat amb factura de moltes xifres, a l'altura del seu noble futur.

Però a la llarga crònica del nou centre d'art que tindrà Girona cal afegir-hi un altre episodi: es preveu una gran excavació arqueològica a la plaça de la Catedral, al peu de l'escalinata, que ja s'avança que serà molt fructífera i revelarà molta notícia històrica. Aquella excavació promet ser tan interesant que fins i tot podria comportar que el projecte de la transformació de casa Pastors s'hagi de modificar o potser començar-lo de nou.

Dit tot això, els gironins del carrer i de la voravia i de tocar els contenidors ens podem preguntar seriosament: fons Santos Torroella? De què ens estant parlant? Què és això? Necessitem informació. Aquí, el patrimoni es fa familiar de la ciutadania; i, com tots les criatures, ha de ser estimat abans del seu naixement, esperat, desitjat. Falta explicar bé de què parlen i perquè es mouen i es gasten els diners. Falta donar més referències, deixar veure alguna imatge, alguna xerrada o col·loqui, fer-nos desitjar poder contemplar el seu conjunt, difondre'n notícies. Tot el que no sigui això semblarà un programa d'actuació com el d'aquell històric despotisme il·lustrat del segle XVIII que tenia per lema «tot pel poble, però sense el poble.»

Penso ara en una època passada de gran informació que va promoure aquella recordada Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, juntament amb els Col·legis Professionals de Girona i molta més gent. Fa 40 anys. Penso ara en el gran aprofitament pedagògic que es feia de les Sales Municipals de la Rambla, com un vertader fòrum d'informació, debats, mostra i participació. Un enyorament, davant la circumstància actual del fons Santos Torroella.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit