14 de novembre de 2019
14.11.2019
Diari de Girona

Respirar

14.11.2019 | 00:18
Respirar

Si les paraules que escopim per la boca (per on, si no) s'acumulessin, com els objectes, per tota la casa. Si agafessin pols, si envellissin. Si en travessar el passadís ensopeguéssim amb elles com amb el patinet de l'infant. Si ens trenquéssim el turmell en colpejar-nos contra els substantius i els adjectius i els verbs que deixemr tirats per aquí al voltant, de qualsevol manera. Si, en encendre la tele, les paraules sortissin de la pantalla com cossos físics, deixant el saló ple de frases fetes o desfetes, de pronoms, d'oracions subordinades, de jocs de paraules, metonímies, al·literacions. Si de tant en tant calgués contractar uns serveis especialitzats en la neteja d'aquest conjunt de trastos gramaticals. Si tot això ens obligués a ser conscients del que diem o del que ens desdiem...

En aquests casos, no parlaríem en va. No ens faríem tant de mal. No prestaríem orelles a tantes estupideses. I apagaríem la tele davant de determinats programes com tanquem l'aixeta de l'aigua quan no té sentit que continuï oberta. Clausuraríem la boca com qui apaga la llum en sortir de l'habitació. Mesuraríem més el que expressem. Tindríem cura. Perquè la veritat és que, encara que les paraules pronunciades no ocupen aparentment cap espai, es queden aquí, en algun lloc invisible del nostre record o la nostra ment i sí, sí, agafen pols, envelleixen, ensopeguem amb elles en travessar el passadís i ens trenquem l'ànima contra els verbs o els adverbis que articulem o desarticulem l'any passat, fins i tot fa deu anys.

Molts matrimonis naufraguen en el mar de retrets mutus acumulats durant una mala època de la vida. S'ofeguen en el que es van dir. Les oracions gramaticals desqualificadores tornen com a arguments per trencar. Tornen perquè mai se'n van anar, perquè estaven per aquí al voltant, destorbant, enmig de tot, com la bicicleta estàtica que vam deixar d'usar, com el patinet de la criatura. Convé anar amb molt de compte amb el que es diu, però també amb el que s'escolta, perquè el que s'escolta i el que es diu es reuneixen en un racó del cap, com la pols en un racó de les habitacions, i arriba un moment en què l'atmosfera resulta irrespirable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook