En les darreres setmanes s'ha produït un gran aldarull al voltant de les mobilitzacions dels estudiants, l'ocupació dels edificis de les universitats, el acords dels Claustres subsegüents, i els sistemes d'avaluació alternativa aprovats per alguns d'ells, inclosos el de la Universitat de Girona. Massa sovint, es tergiversa i manipula, i es dona una visió esbiaixada de les coses, que no obeeix a la realitat objectiva, sinó a la de l'agenda oculta i els motius inconfessables. En el cas de les universitats catalanes, s'ha palesat l'antipatia que molts els professen, dins i fora del nostre país, potser pel fet de ser universitats, o de ser catalanes, o de les dues coses a la vegada. Hi hauria qui aprofitaria per clausurar-les totes, a excepció potser d'alguna que es mostrés fidel al règim, com ja es va fer fa poc més de tres segles amb la Universitat de Cervera.

Aquesta animositat desbocada s'ha evidenciat en els comentaris rabiosos d'aquells que volen fer creure, amb gran amargor i certa hiperventilació, que a les universitats catalanes ara regalarem els títols, i que poc menys que convalidarem crèdits en proporció al nombre de contenidors cremats pel sol·licitant. Si a més aquest demostra que té l'aplicació mòbil del Tsunami democràtic instal·lada en el seu mòbil, podrà optar a la matrícula d'honor, vaja. Els estudiants, se'ns ve a dir també amb salivació abundant, són uns pocavergonyes i uns dropos, com si per mobilitzar-se com cal no fes falta també certa dedicació; o que no estan disposats a perdre-hi res, com si fos tan fàcil posar-se davant de la policia i protestar en els temps que corren. Que els ho diguin als que hi han perdut un ull o un testicle. Els estudiants fan el que han de fer, i la universitat, també.

Succeeix, però, que de vegades se sent molt d'enrenou, i a l'hora de la veritat no passa res de res. Com en la cèlebre obra shakesperiana, el que sembla un desgavell no és més que un pur artifici: Much ado about nothing, doncs. Això és precisament el que comencem ara a veure amb les avaluacions alternatives de marres. Acabat l'enrenou post-Sentència, després del que no ha estat sinó una brevíssima interrupció, resulta que la immensa majoria dels estudiants ha reprès els seus estudis amb total normalitat; que les aules estan més plenes que mai, i els que hi assisteixen ho fan amb renovat interès, esperonats pel desig de justícia o d'aplicació del Dret (que són diferents) en el sentit que sigui. No només hi ha estudiants que acudeixen a les aules amb la Sentència a sota el braç, sinó que àdhuc fora de la Facultat de Dret aquesta està trobant un inusitat nombre de lectors. Així doncs, convé evitar la hipèrbole i la faula (o fake news, com ara en diuen). La UdG seguirà estant entre les millors de l'Estat pel que fa a docència, i el soroll quedarà, si tot va bé, en no res.