15 de novembre de 2019
15.11.2019
Diari de Girona

Els contenidors

15.11.2019 | 01:26
Els contenidors

L'alcalde de fet de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat que començarà a reposar els contenidors de l'Eixample, però que els tornarà a retirar si tornen a representar una amenaça per a la seguretat. L'independentisme creu que internacionalitza el conflicte creuant la frontera al Pertús tot just abans de descobrir que Europa dissol els vàndals amb gas mostassa. Creien que amb l'aldarull farien trontollar l'Estat, i l'obligarien a asseure's a la taula negociadora, i ara el seu gran què és recuperar els contenidors. L'independentisme amb la seva habitual audàcia ha reduït la seva causa a un debat sobre les escombraries. Contenidors a canvi de fer bondat o acabareu podrits en la vostra pròpia porqueria. Diumenge, al meu barri de les Tres Torres, va guanyar el Partit Popular. Els que volien un conflicte ètnic topen una vegada i una altra amb la divisió social, que és l'única que importa. Gent de la trompeta i persones que volen viure en pau. Ordre contra caos. Quan la dreta ja l'has entesa i quan encara el contenidor és amb el que acabes negociant. Ètnic? Quina ètnia?

La llibertat era un contenidor i la revolució era una rajola. Catalunya ha estat l'assaig de Rússia per veure si podia esmicolar Europa. És una guerra de mercats. El Brexit no és la independència explicada als catalans, sinó que els anglesos han canviat de mercat: s'estimen més els americans, i no els podem criticar. És una guerra de mercats. I Rússia i algú més va voler assajar la desintegració d'Europa. Però la Unió tenia una arma secreta per combatre els russos i els altres que els van ajudar, la independència de Catalunya com a concepte i com a realitat. La Unió tenia una arma secreta, invencible, letal, que érem els catalans amb la nostra profunda imbecil·litat. Els catalans jugant a contenidors, els catalans fent el mec a l'aeroport sense l'orgull, ni el valor ni la dignitat de mirar de prendre'l; els catalans fent la paròdia del soldadet al Pertús per tenir una excusa de tornar a passar una nit al ras, de fer vivac, com quan anàvem d'excursió amb el cau. Quina colla de tarats! Ni el tirà assassí de Maduro va tenir estómac de reconèixer la independència de Catalunya –tot i que s'hi havia compromès– quan la va veure com l'havíem declarat. Diu molt de nosaltres la mena d'aliat que ens vàrem buscar, i ho acaba de dir tot que ni ell pensés que fóssim un poble respectable.

Contenidor de l'Eixample, ets el resum del «procés». Tu ets totes les senyeres al vent, les sanefes de les Diades, les fogueres, les cançons de Josep Maria Cantimplora en l'escenari que els del vivac instal·laren dilluns a la frontera. Tu ets el somni que no vol morir de tanta gent per a qui la independència de Catalunya és l'últim sentit de la seva vida i que el dia que es tornin a encendre els llums no sabran a quin destí adscriure el seu goig, ni el seu desig, ni les seves ganes de viure. Oferiu contenidors als rebels que fracassaren, m'agrada aquest títol i espero que l' Oriol Pi de Cabanyes no s'enfadi de tantes vegades que l'hi manllevo i per parlar dels més diversos assumptes.

L'independentisme ha confós l'escenari i no ha sabut veure la diferència entre la geopolítica i el tenir hora per anar-se a tallar els cabells. Europa és el teu mercat. En tens un altre? Com creus que podries sobreviure? Com creus que Europa podria sobreviure si totes les Catalunyes s'independitzen? Qui creus que t'ajudarà? No sents la flaire del gas mostassa? Podem fer festes, podem sortir a les pàgines primeres dels diaris, on també surten els assassins i els altres successos. Sempre pot haver-hi un sonat que et doni la raó, i només cal llegir la premsa catalana per entendre quina mena de cretins es confia la major part de la premsa diària. L'independentisme ha volgut alliçonar el món abans d'entendre'l, es mou en unes franges que no existeixen, i els que més llestos es creien han estat utilitzats com ratolins per la pitjor gent del món, la gent que volia destruir el nostre estil de vida, i mercadejar amb la teva pròpia supervivència. On és l' Oriol Soler? Qui no se'n recorda de l'Oriol Soler, del fundador del diari Ara? Fa dies que es fa l'amagadís, però que no entengui el món no vol dir que sigui prou ase per no adonar-se d'allà on s'ha ficat. Es fa l'amagadís però sabem on s'amaga i més d'hora que tard s'haurà d'enfrontar a les greus conseqüències dels seus actes –anava a dir que greus, però han estat simplement estúpids.

Els que l'hagin feta, la pagaran, i els altres, si fan bondat, recuperaran el seu contenidor, i li faran una festa de benvinguda el dia que retoni, i l'hi posaran de nom U d'Octubre, i furgant entre bosses de deixalles i de brutícia cremarà l'independentisme la seva nostàlgia i els seus dies, i s'hi aferraran com paparres els que no tenen cap altre goig de viure, i transitaran cap a la llum els que tinguin alguna cosa fer, i és així com Catalunya va i torna de la seva raó a la seva emocionalitat ensucrada del tot o res; i a poc a poc la ferida farà la crosta, i la crosta saltarà amb el pas del temps.

I no hi ha gaire més que pugui dir-te, i no hi ha res a fer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook